DIES IRAE
La generositat de Luis Enrique
DIMECRES 1.
En el cas de Guardiola i Luis Enrique (i fins a un cert punt en el del Tata Martino, que, sense ser-ho, va actuar com un home de club a l'hora de renunciar), que siguin ells els que decideixin anar-se'n sense acabar d'esprémer la mamella de l'èxit, ens diu que veuen la necessitat de donar pas a algú amb noves energies, més que amb idees diferents. Amb la idea inicial de Cruyff, el mètode de Guardiola i la competitivitat de Luis Enrique, el Barça té un model propi. I això és un tresor que no s'ha de perdre. El que cal renovar són els missatges i la manera de desenvolupar-los.
Que Luis Enrique també s'hagi buidat vol dir que s'ha instal·lat a la banqueta la idea de l'exigència màxima i la pràctica de la recerca permanent de solucions als problemes que plantegen els rivals. I vol dir també que, a part de grans professionals, senten els colors del Barça i a l'hora de prendre decisions transcendentals fan el que és millor per al club.
El que els ha desgastat és la intensitat i l'exigència del dia a dia, no la vigència del projecte. Que el model del Barça encara té recorregut ho demostra el fet que alguns dels millors clubs del moment l'estan imitant. El PSG mateix. Què és el que va fer al Parc dels Prínceps? El que ha fet el millor Barça tant amb Guardiola com amb Luis Enrique, o amb Rijkaard i Tito Vilanova.
Tot això dibuixa també el retrat del futur tècnic: experiència al vestidor del Barça, respecte al model i personalitat davant el club i l'entorn.