‘Sou-hi!'
Després de la desfeta del Barça del 14 de febrer passat a París, l'imperatiu lexicalitzat som-hi –com en diu l'Institut d'Estudis Catalans a l'apartat 22.3.2.1 de la nova gramàtica– ha quedat desfasat per esperonar els tècnics i els jugadors del primer equip del Barça. I ha quedat fora de lloc per a la remuntada de dimecres vinent, Dia de la Dona Treballadora, perquè usar-lo com una arenga significaria assumir com a propis els errors dels socis que van votar Sandro Rossell i Josep Maria Bartomeu com a presidents del FC Barcelona, que són els únics que s'haurien d'esgargamellar cridant-lo.
Els errors, en justa correspondència i proporció –i sobretot per part de qui els comet en exercici de qualsevol forma de força, de poder o de domini–, cal pagar-los, perquè si no enruquen i fomenten l'estupre democràtic, que és el mal consistent a donar per la llosa la ponderació crítica. Així, aquells qui, menystenint els ideals com un element decoratiu o folklòric, van escollir un secretariat administratiu sobredimensionat com a capdavanter i guia de la institució barcelonista és just que retornin al passat i perdin la veu a l'estadi perquè el capital abocat al camp no se'ls escoli per la butxaca dels que hi corren.
Sigueu-hi tampoc no ens val, perquè aquells qui som del Barça de tota la vida (i en serem, mal que ens pesi, per sempre) no podem dimitir de la responsabilitat del significat del símbol.
Així doncs, els proposo lexicalitzar sou-hi, perquè després del saqueig dels valors, dels ideals i de la manera de ser que ens uneixen, només ens queda vèncer per persistència regeneradora la recalcitrant ignorància i el menyspreu prepotent de la sobrevalorada gestió administrativa de les escoles de negoci.
I el dia 8 de març és un bon dia, perquè la victòria de la lluita permanent de la dona treballadora ens ho ensenya.