“És la més gruixuda que hem fet”, deia Piqué al final del partit de dimecres. La història guardarà amb lletres d'or aquest Barcelona-PSG que no ha comportat cap trofeu al final del partit, però que té tot el valor d'un títol. El terratrèmol d'emocions viscut al Camp Nou i en cada casa del món on viu un culer ja forma part de l'imaginari barcelonista. Simplement inoblidable. Com Kaiserslautern abans de Wembley per al dream team i Stanford Bridge abans de Roma per a l'equip de Pep Guardiola. Els de Luis Enrique ja tenen la seva remuntada i esperen ser, també, a Cardiff.

La nit ens deixa tantes imatges emocionants que, de futbol, n'hem parlat poc. Potser perquè no cal. I també perquè en el trajecte d'aquest equip meravellós tots recordem partits futbolísticament més brillants que el de dimecres. Luis Enrique va encertar en el plantejament, aquest 3-4-3 que, de passada, serveix per fer un homenatge a Johan Cruyff, el pare de la idea, ara que farà un any de la seva desaparició. El tècnic asturià va fer tard en l'anada i ha estat esplèndid en la tornada. Com els jugadors.

Parlem del valor dels futbolistes a partir de la suma de dos elements fonamentals, la qualitat i la mentalitat. Sobre la primera, tot dit. Molt pocs jugadors tenen la qualitat per vestir la samarreta del Barça. Sobre la segona, en fi, jornada per entregar al César el que li correspon. Ter Stegen, Mascherano, Piqué, Umtiti, Sergio, Rakitic, Iniesta, Messi, Rafinha, Luis Suárez, Neymar –honor i glòria per a ell–, Sergi Roberto, André Gomes i Arda (tots els jugadors que van actuar) van demostrar que volien guanyar el partit i superar l'eliminatòria. En la prèvia, situació política habitual: declaracions contra la lògica i el sentit comú molt pròpies de la preparació d'un partit que mereix un impossible. Res estrany. Paraules, paraules, paraules... Doncs no! Sense fer el millor partit, sense veure la versió més gloriosa de Messi, amb el coitus interruptus del gol de Cavani, aprofitant la pilota aturada i marcant en situacions tan poc delicades com la dels dos primers gols... Ho van fer perquè van exhibir una convicció imperial. Com volien, ho van aconseguir. Nit gloriosa.

Tornem a l'inici. Com pot ser que Gerard Piqué, futbolista únic, campió de tot amb el Barça, de la lliga, de la copa, de la lliga de campions, de mundials de clubs i de supercopes variades digui que la fita de dimecres és la més gruixuda que ha aconseguit mai? Doncs perquè l'èxit té molt més a veure amb el cap que amb les cames, el terreny on ja fa temps que han demostrat que són els millors. Aquesta victòria és diferent. Aquesta no és com les altres. Aquesta té a veure amb la confiança. Mentalitat Barça. I dit això, torna la lliga. El Deportivo. I mentalitat Barça també és passar del glamur de la Champions a la polseguera de Riazor (amb tots els respectes) i guanyar el partit. No serà fàcil. Tantes emocions...