La Lliga de Futbol Professional continua menystenint l'Espanyol, que amb el partit que l'enfrontarà amb el Betis en la jornada 29 ja haurà jugat 7 partits en divendres. Pitjor ho tenen els andalusos, l'ase dels cops de la patètica política de distribució de Tebas i companyia. Els bètics són l'equip mes perjudicat amb onze divendrades. Quan va començar la temporada i es va anunciar que hi hauria jornada en divendres, alguns clubs ja s'ensumaven que els tocaria jugar aquell dia més d'una vegada, però dotze, com el Betis, de moment... és una rucada!

L'Espanyol ja hi ha jugat, amb el d'ahir amb Las Palmas, sis, i encara en té un de pendent contra el Betis. Amb set partits programats en divendres, és el segon equip més perjudicat. Amb sis, hi ha la Real Sociedad i el Màlaga. Aquest trist rànquing exclou vuit equips, els que juguen o han jugat competició europea més el València. Ni el Barça, ni el Madrid, ni l'Atlético, ni el Sevilla –tots encara a la Champions– han aparegut en una jornada en divendres, quan amb el calendari a la mà se'ls podria haver fet jugar perfectament aquest dia. De fet, els hagués anat bé, fins i tot, per tenir més descans en setmanes prèvies a compromisos europeus; però no, aquí els qui manen són els diners i els partits d'aquests equips han de ser de pagament i no en obert. Tampoc hem vist encara en divendres ni l'Athletic, ni el Vila-real, tots ells eliminats ja de l'Europa League, ni el Celta, l'únic representant espanyol encara viu. Però tampoc el València.

Jugar en divendres resta afluència als estadis. És difícil de quantificar, ja que no hi ha precedents concrets, però s'estima que són entre tres i quatre mil espectadors menys si es juga aquest dia. A més, aquesta aberració, combinada amb l'exigència de la lliga, sota amenaça de multa, de no exhibir grades buides pel tir de càmera, ens condueix a un carreró sense sortida que només podrien plasmar al cinema directors com ara Berlanga o Buñuel.

Al final són els mateixos equips els que s'enfronten entre ells en divendres en una insana endogàmia que sembla el preludi de l'anomenada Lliga Europea. Una greu amenaça per als equips que no tenen recursos per competir amb els transatlàntics i que s'hauran de conformar amb jugar en una competició menor. Però, això sí, amb wild card i altres invitacions, perquè si un any un de gran té una mala temporada no en quedi fora. Visca l'esport!