Reflexió postèxtasi futbolístic
La setmana passada vam viure un d'aquells moments que fan afició i que demostren per què el futbol és l'esport amb més seguidors arreu del món. Un d'aquells dies que fan història i que quedaran en el record de la gent que estima i segueix aquest esport i, molt especialment, en el del barcelonisme. El Barça, gràcies a la fe i la lluita dels seus jugadors, va assolir un repte quasi improbable, o impossible segons la UEFA, ja que ens donaven el 0% de possibilitats. Però, després de tot l'èxtasi seria bo tocar de peus a terra i analitzar què està passant, què pot passar i on ens trobem realment.
Luis Enrique va anunciar que renunciava a ser entrenador del Barça la temporada que ve poc després del desastre de París. Des de el meu punt de vista, i soc conscient que en aquest moment molts barcelonistes no el comparteixen, Luis Enrique va fer molt bé d'anunciar la seva renúncia i de decidir deixar el club. D'aquesta manera, va aconseguir treure pressió als jugadors i a la junta directiva. I, probablement, a ell mateix, també. Crec que és el millor que pot fer perquè la situació i la direcció de l'equip estan lluny de ser òptimes. He dit en diverses ocasions que Luis Enrique està superat i que necessitem un canvi. Però també he dit que la culpa no és seva, o almenys no al cent per cent. Crec que l'asturià ha fet un bon servei al Barça i que tots li hem de agrair molt i ell també ha d'agrair moltes coses al Barça i, molt especialment, al barcelonisme. He sentit molts comentaris dient que Luis Enrique s'havia de quedar i no hi estic gens d'acord. No podem pensar tan a curt termini i per un resultat que, encara que molt important, no pot marcar l'estratègia del club.
Com he dit abans, la culpa de la situació complicada en què es troba el nostre club, amb molts problemes i fronts oberts, no és de Luis Enrique. De fet, ell ha estat una víctima més de l'actual estil de gestió que des de fa molt de temps patim. Fins que no hi hagi un canvi d'actitud, de persones o de junta, tot seguirà igual. Ens hem equivocat en la política esportiva, tant en el futbol com en el bàsquet; el Barça ha estat condemnat per un pacte insòlit i, des del el meu punt de vista, gens adequat i èticament poc correcte, entre la junta i la fiscalia; la comunicació és poc encertada i gens transparent, etc. No, el gran resultat de dimecres contra el PSG no pot servir de cortina de fum. La junta té la possibilitat de canviar les coses i de començar a fer-les correctament. Si no és així, potser arribarà el moment de fer un pas endavant i d'exercir d'oposició ferma, transparent i constructiva. Encara que aquesta temporada guanyem títols, cosa que desitjo molt, necessitem un canvi de direcció i d'estil de gestió.