No tenen por de per­dre perquè mai han tin­gut res­pon­sa­bi­li­tat de gua­nyar, i això els con­ver­teix en un escull perillós. El fut­bol és un esport minat de para­do­xes i la història d'aquest Mònaco té un punt de mora­lit­zant.

Ins­ti­tució anòmala, sem­pre un punt arti­fi­cial, una atracció més de la ciu­tat dels casi­nos, els iots i els Fer­rari, costa empa­tit­zar amb un club de rics en un esport for­jat al forn de les clas­ses popu­lars. L'habi­tu­al­ment gèlida tri­buna del Lluís II és el pàl·lid reflex de la ciu­tat eli­tista per defi­nició. Però de vega­des el fut­bol amaga secrets que esca­pen al con­trol de qui ho té tot sota con­trol. A Ser­gei Ribo­lov­lev, mul­ti­mi­li­o­nari ucraïnès i pro­pi­e­tari del Mònaco des del 2011, li va cos­tar un parell d'anys cop­sar l'essència d'un esport en què no sem­pre gua­nya qui més té i en què els clubs, els equips, els pro­jec­tes, han de tenir un relat. Al prin­cipi, el seu va ser el de qual­se­vol mag­nat: injec­tar diners i fit­xar noms, des de James Rodríguez fins a Fal­cao, pas­sant per Mou­tinho i Car­valho. Fit­xat­ges amb segell Men­des. Però aviat es va ado­nar que això no li garan­tia ni recu­pe­rar la inversió ni tam­poc gua­nyar. I més en una guerra per­duda con­tra el PSG, rei del talo­nari. Així, el Mònaco ha pas­sat en dos anys de ser un com­pra­dor com­pul­siu, capaç de dila­pi­dar 160 mili­ons d'euros en tras­pas­sos en un sol estiu, a ser una ins­ti­tució vene­dora, que en poc temps ha recap­tat 100 mili­ons amb fut­bo­lis­tes fets a casa o que li havien com­por­tat una inversió mínima: Mar­tial, Car­rasco, Kur­zawa...

“Ara els dia­mants estan en brut”, il·lus­tra Fabien Piga­lle, col·lega del diari Nice Matin, que està vivint de prop l'aflo­ra­ment d'un Mònaco que ha tro­bat el seu espai vital, que ha entès que el luxe fut­bolístic no sem­pre té a veure amb la imme­di­a­tesa i que, regant el ter­reny amb fut­bo­lis­tes com Lemar i el por­tentós Mbappé i l'aposta serena per d'altres amb pro­jecció com Fabinho, Bakayoko, Sidibé i Méndy ha cons­truït un equip fort física­ment, sòlid tàcti­ca­ment, vibrant i sense la pressió d'haver de gua­nyar, capaç d'engan­xar fins i tot una ciu­tat que només mira de reüll el seu equip de fut­bol.