‘Rigoletto' i la Juventus

S'estrena al Liceu un Rigo­letto que fa bona pinta. Sal­vant totes les distàncies i aga­fant només la idea dels rols jeràrquics retra­tats en l'òpera de Verdi, va ser veure Ian Rush tra­ient la boleta dels de Can Padrós i ima­gi­nar-me una con­versa –via mòbil– entre el senyor Pérez i El BuBui­tre: poder i sub­missió... L'amo, enfu­ris­mat: “Que tú con el inglés te apañas, ¿eh?. Que lo tenías todo con­tro­lado, ¿eh?.”... Des de Nyon, l'empleat res­pon: “Se lo dije claro, sale un equipo fácil y saca­mos la bolita cali­ente, que la nues­tra… El tipo es galés… mi acento… y lo entendió al revés… Pero la vuelta es en casa. Todo con­tro­lado, «Ser Supe­rior»”... L'amo sen­ten­cia: “¡Con­tro­ladísimo! Tú, a casa, vuel­ves andando.” Fi de la con­versa. Ho ves­tim amb una par­ti­tura sen­zi­lla i ja tenim el duet per a una sar­su­e­leta còmica: La bolita de Nyon.

I ara, seri­o­sa­ment. Som a cinc par­tits de gua­nyar la Cham­pi­ons, o a dos de per­dre-la. En el minut 87:22 del par­tit increïble (quan Ney­mar va col­pe­jar la falta directa) estàvem plo­rant la pre­ma­tura eli­mi­nació, tot lamen­tant que, si a París (on vam arri­bar molt des­gas­tats, física­ment i men­tal­ment), haguéssim jugat sola­ment la mei­tat de bé i amb la mei­tat de la inten­si­tat que al Camp Nou, la clas­si­fi­cació seria indis­cu­ti­ble­ment nos­tra (per cert, vam fer un par­tidàs en el qual vam apli­car gai­rebé a la per­fecció els ele­ments clau del nos­tre joc: línies jun­tes, anti­ci­pació, pressió, recu­pe­ració, anti­ci­pació, efec­ti­vi­tat... i amb l'estadística de les pilo­tes divi­di­des –d'ela­bo­ració pròpia– d'un 28 a 3 a favor). Però 7 minuts i tres gols mira­cu­lo­sos després, estàvem plo­rant –lite­ral­ment– d'una emoció enorme.

L'eli­mi­natòria con­tra el PSG ens va dei­xar una màxima que hauríem de tenir gra­vada a foc: amb els nos­tres millors juga­dors, fres­cos i en bona forma, aquest Barça encara està en con­di­ci­ons de gua­nyar qual­se­vol rival. La Juven­tus és un grandíssim con­junt, molt tre­ba­llat, amb qua­li­tat i talent en totes les línies, espe­rit gua­nya­dor i ànim de revenja. Dit això, estic con­vençut que, si fem les coses bé, pas­sa­rem. El desen­llaç depèn, sobre­tot, de nosal­tres.

Fixeu-vos-hi: nou juga­dors de l'onze titu­lar que va gua­nyar la final de Berlín 2015 con­tra la Juve van començar el par­tit de la remun­tada con­tra el PSG. Tots ells seguei­xen sent igual de bons que ales­ho­res, o encara més, però són dos anys més grans i por­ten moltíssima tra­lla acu­mu­lada a les cames i al cer­vell. És a dir: si volem tenir pos­si­bi­li­tats de gua­nyar aquesta Cham­pi­ons, hem d'admi­nis­trar molt bé els des­can­sos dels nos­tres pri­me­res espa­ses. Això implica que en la lliga, que també volem gua­nyar, les rota­ci­ons con­ti­nuen sent impres­cin­di­bles. Amb el tri­dent inclòs.