La lliga de futbol xinesa va a cop de talonari. El seu darrer intent ha estat emportar-se Iniesta. Diuen alguns diaris que li pagaven 35 milions d'euros l'any, una quantitat gairebé pornogràfica. Iniesta sembla que ha dit que no, però els encants de la Súper Lliga han enamorat ja grans jugadors –o les seues butxaques.

Vist des d'Europa, els equips xinesos són uns absoluts desconeguts. Jo crec que no he vist mai un partit jugat pel Guangzhou Evergrande, el gran equip del país, que guanya la competició de manera ininterrompuda des del 2011. De fet, fins i tot he hagut de mirar al mapa on juga. Però el seu amo és el propietari d'Alibaba, una empresa web que és l'única competidora real d'Amazon que hi ha al món. I de diners els en sobren.

La meua sorpresa ha estat, de fet, trobar una llista de jugadors estrangers que formen part de la lliga xinesa. És inacabable. Literalment. Sobretot hi ha un munt d'africans, un detall geopolític força interessant ara que la Xina està fent un enorme desplegament de mitjans econòmics en aquest continent, on ha assentat la seua primera base militar fora del país.

Però hi ha jugadors de pràcticament tots els països que futbolísticament tenen alguna presència. N'hi ha o n'hi ha hagut.

Així, ens trobem anglesos, francesos, italians, espanyols i algun català –com és el cas notable de Jonathan Soriano, que ara juga a Pequín amb el Sinobo Guoan FC.

Està fora de tot dubte que la Xina és un país enorme, de fet, volia dir un mercat enorme. Pel que sembla, els partits entre aquests equips per a nosaltres desconeguts són seguits per milions i milions de persones.

I la capacitat financera, com ha comprovat Iniesta, és espectacular. Seran aquests elements suficients per a fer de la Súper Lliga un competidor real de les lligues europees?