No ho havíem vist mai
L'endemà del 6-1, un amic barcelonista i una servidora ho vam dir (ens ho vam dir) a dues joves que, per edat, no han vist tants partits de futbol com nosaltres: “Això encara no ho havíem vist mai.” No, no ho havíem vist del nostre equip. I tampoc de qualsevol altre equip. Almenys en la Champions, ningú no ho havia vist. Hi ha una felicitat quan es trenca l'estadística futbolística i cap precedent serveix per explicar què està passant... I més encara en aquest cas: remuntar un 4 a 0 en una eliminatòria i, a més, concretar-ho en els set minuts finals amb pròrroga inclosa.
No vam tenir temps de comentar-ho més amb l'amic barcelonista, perquè tots dos havíem de començar una classe, però també vam coincidir en apuntar alguns elements que ho van fer possible. No vam poder parlar de bon joc, sinó de les ganes de remuntar dels jugadors barcelonistes, del talent de Neymar, de la sort i també d'algun error arbitral favorable. Per aconseguir un resultat així, i en aquestes circumstàncies en què hi ha en joc passar una eliminatòria d'una gran competició amb un rival d'altura, potser és necessari tot això i, com va succeir, encara més. Ens vam somriure per dir-nos: “Va ser una mica a la manera del Madrid, fins i tot amb els cinc minuts de la pròrroga.” Ens vam mirar i vam somriure més afegint-hi: “Però encara molt més!” No va ser només el gol de cap orgullós de Sergio Ramos, sinó que es van encadenar tres gols necessaris en l'últim moment.
Faré atenció a la fam, al fet que els jugadors barcelonistes no van defallir i que, malgrat el gol del PSG i la certa deriva posterior durant la segona part, mai van deixar de creure que podien remuntar. O van fer com si s'ho creguessin. Això mentre que semblava com si els del PSG no volguessin jugar un partit que per a ells havia de ser un tràmit després del que havien fet tres setmanes abans a París. Donant la feina per feta, van donar l'eliminatòria per guanyada dues vegades: quan van sortir al camp i quan van marcar un gol. Va ser tan important que el Barça cregués que podia remuntar com que el PSG no s'ho cregués, perquè, donant per mort el contrari, no es van adonar que estava viu. Tanmateix, hi va haver un moment en què sí que s'ho van creure, i aleshores va tenir un efecte fatal per a ells: quan el Barça va marcar el 5 a 1 i van sentir por.
A manera d'una coda, afegiré que llàstima que el Barça no hi posés tantes ganes per guanyar el Deportivo: si potser van començar a guanyar una competició contra el PSG, quatre dies més tard potser van continuar perdent-ne una altra. Només dic que pot ser. En el futbol no s'ha de donar res per fet. No en farem una metàfora: només parlem de futbol.