Opinió

No ho havíem vist mai

En el futbol no s'ha de donar res per fet. No en farem una metàfora: només parlem de futbol

L'endemà del 6-1, un amic bar­ce­lo­nista i una ser­vi­dora ho vam dir (ens ho vam dir) a dues joves que, per edat, no han vist tants par­tits de fut­bol com nosal­tres: “Això encara no ho havíem vist mai.” No, no ho havíem vist del nos­tre equip. I tam­poc de qual­se­vol altre equip. Almenys en la Cham­pi­ons, ningú no ho havia vist. Hi ha una feli­ci­tat quan es trenca l'estadística fut­bolística i cap pre­ce­dent ser­veix per expli­car què està pas­sant... I més encara en aquest cas: remun­tar un 4 a 0 en una eli­mi­natòria i, a més, con­cre­tar-ho en els set minuts finals amb pròrroga inclosa.

No vam tenir temps de comen­tar-ho més amb l'amic bar­ce­lo­nista, perquè tots dos havíem de començar una classe, però també vam coin­ci­dir en apun­tar alguns ele­ments que ho van fer pos­si­ble. No vam poder par­lar de bon joc, sinó de les ganes de remun­tar dels juga­dors bar­ce­lo­nis­tes, del talent de Ney­mar, de la sort i també d'algun error arbi­tral favo­ra­ble. Per acon­se­guir un resul­tat així, i en aques­tes cir­cumstàncies en què hi ha en joc pas­sar una eli­mi­natòria d'una gran com­pe­tició amb un rival d'altura, pot­ser és neces­sari tot això i, com va suc­ceir, encara més. Ens vam som­riure per dir-nos: “Va ser una mica a la manera del Madrid, fins i tot amb els cinc minuts de la pròrroga.” Ens vam mirar i vam som­riure més afe­gint-hi: “Però encara molt més!” No va ser només el gol de cap orgullós de Ser­gio Ramos, sinó que es van enca­de­nar tres gols neces­sa­ris en l'últim moment.

Faré atenció a la fam, al fet que els juga­dors bar­ce­lo­nis­tes no van defa­llir i que, mal­grat el gol del PSG i la certa deriva poste­rior durant la segona part, mai van dei­xar de creure que podien remun­tar. O van fer com si s'ho cre­gues­sin. Això men­tre que sem­blava com si els del PSG no vol­gues­sin jugar un par­tit que per a ells havia de ser un tràmit després del que havien fet tres set­ma­nes abans a París. Donant la feina per feta, van donar l'eli­mi­natòria per gua­nyada dues vega­des: quan van sor­tir al camp i quan van mar­car un gol. Va ser tan impor­tant que el Barça cregués que podia remun­tar com que el PSG no s'ho cregués, perquè, donant per mort el con­trari, no es van ado­nar que estava viu. Tan­ma­teix, hi va haver un moment en què sí que s'ho van creure, i ales­ho­res va tenir un efecte fatal per a ells: quan el Barça va mar­car el 5 a 1 i van sen­tir por.

A manera d'una coda, afe­giré que llàstima que el Barça no hi posés tan­tes ganes per gua­nyar el Depor­tivo: si pot­ser van començar a gua­nyar una com­pe­tició con­tra el PSG, qua­tre dies més tard pot­ser van con­ti­nuar per­dent-ne una altra. Només dic que pot ser. En el fut­bol no s'ha de donar res per fet. No en farem una metàfora: només par­lem de fut­bol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)