Enmig d'aquest sobtat període de joc cruyffià de fer un gol més que el que ens pugui fer l'equip contrari, que comporta patiment però que si s'assoleix deixa bones sensacions, el tema d'actualitat són les renovacions fetes i que queden per fer de la primera plantilla del Barça. Encara no s'han concretat les de Messi i Iniesta. M'imagino que un dels factors que poden permetre la renovació és que coneguin el nom del proper entrenador del Barça per saber així les perspectives de quin serà el seu paper a l'equip. En el cas de Messi hi ha altres temes que deu voler aclarir, però hi ha la impressió que també el relleu de Luis Enrique era un peatge a pagar per aplanar el camí de la renovació. La de Rakitic també fa reflexionar. Un jugador sense l'ADN Barça, però amb molt talent, sembla que se l'hagi aprofitat malament. Ell és un creador de joc que, a més, lluita. Els seus millors partits, des del meu punt de vista, són quan ha de substituir Messi a la posició de punta del rombe, en què es fa un fart de donar passades i d'intentar assistències. En canvi, se'l fa jugar de mig dret convertit, de vegades, en defensa. Cal confiar que si el Barça de la temporada que ve arrenca amb totes les posicions ben cobertes, pugui tornar a la seva millor ubicació.

També en la lluita dels suposats candidats a ocupar la plaça de primer entrenador del Barça, si bé Valverde s'ha imposat i ha guanyat el derbi basc a Eusebio, desanima veure que ni aquesta vegada, jugant a casa, ha pogut guanyar el Madrid. Sembla que pugin les possibilitats d'Unzué, però si repassem la seva història com a primer entrenador d'un equip, només l'ha exercit discretament una temporada a segona A amb el Numància.

I la impossible lògica de la lliga? Pepe Mel, amb el Deportivo, és dels que ha sabut contrarestar millor el joc del Barça i, en canvi, ha caigut derrotat contra el Celta de Berizzo, que havia perdut 5-0 al Camp Nou. Esperem que ara el Celta demostri el seu bon moment quan s'enfronti amb el Madrid en el partit ajornat que els queda.