La pregunta és la següent. Quant pot trigar el Barça a tornar guanyar una Eurolliga de bàsquet? La resposta concreta no la sap ningú, però segurament podríem arribar a un consens sobre el marge que necessita l'equip i el club. Els projectes demanen temps per créixer, i com més ambiciosos són, més temps requereixen. I refer un equip i guanyar l'Eurolliga no és poca cosa. Ara bé. És encertat aquest objectiu? Anem pel bon camí? Jo diria que no.

Més que res perquè entenc que, per ajudar a créixer aquest equip, abans hem de mirar localment més que no pas globalment. Primer la lliga ACB. Primer la copa. La resta, ja vindrà. No pots pensar a caminar si abans no fas una primera passa. L'objectiu del Barça avui en dia no ha de ser guanyar el CSKA de Moscou, l'Olympiacòs o el Fenerbahçe. La prioritat ha de ser mirar de recuperar el domini en les competicions domèstiques, entrar en el cos a cos amb el Real Madrid i, a partir d'aquí, continuar creixent. Tornar-te a guanyar el respecte dels rivals, dels àrbitres i dels aficionats. I per això, has d'escollir les peces adequades. Pensades per a allò que necessites. Tenint clar quin és el teu proper pas. I aquest Barça fa la sensació que dona pals de cec.

Crec que Giorgios Bartzokas no és el màxim responsable de tot el que està passant a l'equip blaugrana. Ni de bon tros. Però diria que tampoc és l'home indicat per dur a terme el camí que li toca al Barça. Si el que cal és ser competitiu en les competicions espanyoles, no hauries de portar un entrenador que conegui a fons la lliga, que sigui respectat pels àrbitres, que domini els jugadors i que, mínimament, conegui el club en què treballa?

No és que Bartzokas no pugui fer el Barça campió, és clar que no, ja ha demostrat que és un gran entrenador, però no és l'aposta que requereix un moment com l'actual. Fa la sensació que és un fitxatge per mirar cap a Europa, quan ara mateix no és el que toca.

De rerefons, la pregunta que s'escau és quin ha de ser el camí de la secció. Quin ha de ser el projecte que vols. Saber cap a on anar per començar a fer les primeres passes. I aquí és on el Barça transmet feblesa. I la figura de Bartzokas, la que millor ho retracta.