Ser entrenador del Barça no és aparentment tan difícil com sembla, però al mateix temps molt pocs tècnics a tot el món estan capacitats per afrontar el repte d'asseure's a la banqueta del Camp Nou. La dificultat no pot ser la qualitat de la plantilla, integrada pel millor jugador de la història del futbol i uns quants dels millors jugadors del món en la seva posició. La dificultat no és tampoc haver d'arribar amb un projecte futbolístic a partir del qual construir un sistema de joc. El Barça té una plantilla magnífica i una manera de concebre i de jugar a futbol (i uns mètodes per aplicar-ho) que estan per sobre de qui sigui l'entrenador en cada moment. Fins i tot la inexperiència a les banquetes és un concepte que Pep Guardiola es va cuidar de dinamitar. Però no per casualitat, sinó perquè tenia molt clara la idea de futbol. Aquest és el gran tresor que els responsables del club estan obligats a preservar, perquè és el que ha donat personalitat pròpia i ha aportat els èxits més grans en la història del club. A partir de la idea de Cruyff, del mètode de Guardiola i de les evolucions impulsades per entrenadors com Tito Vilanova i Luis Enrique.

Les dificultats per ser entrenador del Barça, en qualsevol cas, són unes altres. I són les que fan que molts pocs tècnics de tot el món puguin ocupar la banqueta del Barça amb unes mínimes garanties de no naufragar en quatre dies o de llançar la tovallola abans del primer any. D'entrenadors d'èxit en altres clubs o en altres lligues el club ja en va tenir quan el projecte esportiu es basava en això, a trasplantar el model futbolístic de moda fitxant el tècnic que l'aplicava. Els resultats, més enllà d'algun èxit puntual, van ser nefastos. I, sobretot, es llençaven temporades senceres en les transicions d'un projecte a un altre que poc tenia a veure amb l'anterior, i tots acabaven fracassant per incompatibilitat amb les qualitats de la plantilla o per falta de resultats, i, per tant, de temps.

L'entrenador que necessita ara el Barça requereix compatibilitat amb la idea futbolística dels últims anys, coneixements per aplicar variacions sobre la melodia per evitar l'estancament i capacitat per conviure amb la convulsió institucional i mediàtica permanent i amb un entorn complex, canviant i, sovint, (auto)destructor.

El nou entrenador del Barça, d'entrada, haurà de saber convèncer els jugadors que les seves idees els duran al triomf. Per això ha de tenir idees clares, caràcter i habilitat en les relacions. Haver estat al vestidor del Barça com a jugador és fonamental. També haurà de respectar la idea futbolística i les responsabilitats que comporta, tant pel que fa als mètodes com al coneixement del planter. I, sobretot, tenir com a norma la incorporació de jugadors formats a la casa quan convingui o quan s'ho guanyin. El nou entrenador del Barça ha de saber entendre que en públic també parla en nom del club i el representa. I ha de tenir l'actitud correcta perquè això no el desgasti. I en el moment decisiu, s'haurà de saber apartar i deixar pas abans que la falta d'energia perjudiqui el club, com han fet Guardiola, Tito i Luis Enrique. Això ho fa qui, a més d'entrenador, és culer. La llista, doncs, cada vegada es redueix més.

El Barça pot tenir tot això, i per partida doble, si l'aposta no és o Valverde o Unzué. L'actual tècnic de l'Athletic està preparat per ocupar el lloc de Luis Enrique i l'actual ajudant de l'asturià pot continuar fent la feina que fa.