Ben­vol­gut, tin­gui la bon­dat i faci-ho ara que encara s'hi és a temps, ara i no ben entrat el juny com va fer l'any pas­sat, que ja veu després fins on s'ha arri­bat.

Deixi de por­tar aigua al mar i, tot i que li pugui resul­tar un xic dolorós perquè és adme­tre que vostè, l'ideòleg i el facul­ta­tiu del bri­llant pla es va equi­vo­car de tot punt, des­pos­se­eixi Rodrigo De la Fuente del seu càrrec i, sobre­tot, de qual­se­vol funció. Acce­leri, que la tem­po­rada ni ha girat ni ha tom­bat per les deci­si­ons de l'omni­po­tent mànager gene­ral, exem­ples de nyap de cames aju­deu-me i mans al cap. Des del pri­mer dia, valent com el que no en sap i no es deixa acon­se­llar, en un ceri­mo­nial inces­sant de dis­ba­rats sense pre­ce­dents.

Esme­nat el pri­mer dic, no receli i aco­mi­adi igual­ment el senyor Bart­zokas. Els resul­tats són eloqüents, però noti prin­ci­pal­ment que una plan­ti­lla que si alguna cosa tenia a l'estiu era talent ofen­siu, ha estat el pit­jor equip del con­ti­nent ata­cant. Amb diferència. En defensa no ha dis­si­mu­lat man­cança –quan ha vist un juga­dor pres­si­o­nar la pilota al camp ofen­siu? Què ha lluït més que l'ine­xis­tent (des del pri­mer quart) defensa de la tran­sició?–, i en atac fa tres mesos que tre­ba­lla amb entre deu i dotze juga­dors i con­ti­nua sense jugar a res. I, molt nor­mal, perd més ara que quan només eren vuit juga­dors sans. En el cas del senyor Bart­zokas, no s'atenuï davant del “és molt tre­ba­lla­dor” i “un llui­ta­dor infa­ti­ga­ble”, que això encara va de treure ren­di­ment als juga­dors que es té i no de filo­so­far sobre els que es vol­dria tenir. Pensi en la imatge de club pro­jec­tada i en la ver­go­nya trans­mesa, i no estalviï pressa, que els danys podrien ser irre­pa­ra­bles. Per a vostè, home d'acció i moral pre­cisa, tot ple­gat serà cosa de tro­bar un moment i posar-s'hi.

I quan hagi solu­ci­o­nat el tema de De la Fuente i Bart­zokas, faci un altre favor a socis i afi­ci­o­nats i deixi tre­ba­llar a la gent del club que en sap –sí, a pesar de la fumi­gació dels últims anys, n'hi ha–. Ara que encara s'hi és a temps, deixi'ls fer i pla­ni­fi­car la tem­po­rada vinent. I apro­fi­tant l'embran­zida que haurà aga­fat, faci un últim pas i oblidi's del bàsquet.

Senyor Soler, tin­gui la bon­dat. Per cari­tat humana.