La seva lleu­ge­resa de movi­ments com­brega amb la faci­li­tat amb què mol­tes vega­des pen­sem que el seu talent ha de fluir. Però al dar­rere de cada dri­blatge de Ney­mar, de cada movi­ment de cin­tura, hi ha una lluita cons­tant con­tra les expec­ta­ti­ves de la qual no som cons­ci­ents. Ni tan sols ell mateix ho deu ser, acos­tu­mat a viure amb el llistó dis­pa­rat des de ben petit, des que tenia 12 anys.

La pri­mera vegada que em vaig posar a veure un par­tit de Ney­mar... em va seduir Ganso. I crec que no soc l'única presa d'aquesta sen­sació. Quan un es pre­pa­rava per assis­tir al ver­ti­gen i al vir­tu­o­sisme de l'extrem blau­grana, mol­tes vega­des que­dava atra­pat en la xarxa de Paulo Hen­ri­que i el seu joc pau­sat però hip­no­tit­zant.

I no perquè Ney no fos con­vin­cent, sinó perquè d'ell ho esperàvem tot. És el preu de les expec­ta­ti­ves i con­viure-hi és una llosa que ha estat insos­te­ni­ble per a molts talents diluïts sota el focus mediàtic. Però el que per a la majo­ria és estrès, per a Ney­mar sem­bla quo­ti­di­a­ni­tat. I, amb més o menys cele­ri­tat, l'hàbil ata­cant de Mogi das Cru­zes sem­pre acaba saci­ant l'asse­de­gat espec­ta­dor. Més enllà de pics de ren­di­ments i de fases menys ins­pi­ra­des, la seva car­rera està plena de moments que des­bor­den unes pre­vi­si­ons sem­pre opti­mis­tes: va con­ver­tir en un joc de nens el sud-ame­ricà sub-20 del 2011, es va enfron­tar amb una valen­tia emo­ci­o­nant a la for­nida defensa del Peñarol, que l'espe­rava feia set­ma­nes esmo­lant gani­vets, per con­ver­tir el San­tos en campió d'Amèrica i camina per la vida amb la mateixa fluïdesa amb què eli­mina rivals. Rere la seva façana desor­de­nada i les nits de luxúria que ell mateix publi­cita en les xar­xes soci­als, hi ha un pla de ruta ben cali­brat per cana­lit­zar el seu talent: no va pre­ci­pi­tar el seu adeu del San­tos, va arri­bar a Bar­ce­lona amb la sufi­ci­ent sen­si­bi­li­tat per no alte­rar l'eco­sis­tema Messi i, sense envair l'espai mediàtic de l'argentí, està a prop de saciar nova­ment unes expec­ta­ti­ves dis­pa­ra­des, demos­trant que pot ser un líder, que té força per posar-se sobre les espat­lles un equip com el Barça, com ja fa temps que fa amb el Bra­sil.