El capità de l'Espa­nyol Javi López ha reno­vat aquesta mateixa set­mana fins al juny del 2019 amb una opció per una tem­po­rada més. L'anunci que ha fet el club ha aixe­cat divisió d'opi­ni­ons entre els afi­ci­o­nats. Diríem que no hi ha hagut una­ni­mi­tat sobre el tema però tam­poc indi­ferència, que, al meu enten­dre, és la pit­jor reacció que hi pot haver quan se sap una notícia.

Javi López no és dels juga­dors amb més talent de l'equip ni tam­poc dels més reso­lu­tius, i crec que ell és el pri­mer que n'és cons­ci­ent. Com també ho és de les seves limi­ta­ci­ons i de les seves vir­tuts, que en té, encara que una part dels segui­dors no ho vegin així o no les con­si­de­rin tan impor­tants, perquè segu­ra­ment no llu­ei­xen o no cri­den tant l'atenció com les d'altres juga­dors.

Però Javi López i el club també saben que una plan­ti­lla no només es fa a cop de talent i que també hi ha altres qua­li­tats que són molt necessàries, com el lide­ratge, la impli­cació i la fide­li­tat, tant a dins com a fora del camp.

I aques­tes con­di­ci­ons, les reu­neix, i amb escreix, el fut­bo­lista andalús. I amb això no estic dient que només se l'havia de reno­var pel pes que té al ves­ti­dor i pel rol que juga a la plan­ti­lla, sinó per tot ple­gat.

Pel que ofe­reix quan li toca jugar, sigui de late­ral o de mig cen­tre, com quan li va cal­dre a l'equip fa un parell de tem­po­ra­des, i per la feina que com a capità ha fet aquests anys, espe­ci­al­ment les tem­po­ra­des que l'equip les ha pas­sat més magres, quan les coses no sor­tien, com l'any pas­sat, sense anar més lluny.

Juga­dors com ell o Vic­tor Sánchez han hagut d'empas­sar-se uns quants gri­paus i viure situ­a­ci­ons com­pli­ca­des aquests últims anys, i em sem­bla que no és gens estrany que ara es vegin recom­pen­sats amb una reno­vació quan les coses sem­bla que es comen­cen a encar­ri­lar.

I és que Javi López és d'aquells juga­dors que mai faran nosa en una plan­ti­lla. I això és dit per la immensa majo­ria dels seus com­panys de ves­ti­dor i per la gent del club, que són els qui millor el conei­xen.

Si juga, cal recor­dar que està entre els vint juga­dors de tota la història del club que més minuts han dis­pu­tat, apor­tarà l'entrega i l'ener­gia que l'equip neces­sita. I si no juga, com li ha pas­sat sovint aquesta tem­po­rada, farà pinya amb els que són titu­lars i es pre­pa­rarà per estar a punt, per si hi ha de tor­nar.

Crec, a més, que des que va arri­bar al filial de l'Espa­nyol, ara fa gai­rebé deu anys, Javi López ha estat dels fut­bo­lis­tes no fets a les cate­go­ries infe­ri­ors que han demos­trat més com­promís amb l'equip i amb l'enti­tat. I aquests valors també s'han de tenir molt en compte.