Opinió

Què és el talent?

És un error limitar l'abast del concepte a les aptituds en la pista de cada jugador

La inca­pa­ci­tat d'aca­pa­rar totes les pers­pec­ti­ves en una situ­ació pun­tual d'un juga­dor/a con­du­eix, en exces­si­ves oca­si­ons, a sim­pli­fi­car anàlisis i a etzi­bar afir­ma­ci­ons que, amb tota la infor­mació a la mà, no cor­res­po­nen a la rea­li­tat. O, direc­ta­ment, són dis­ba­rats. I això passa molt sovint quan el pro­ta­go­nista és un jove valor, amb tendència a lluir cada estiu amb la selecció de torn i que no acaba de tro­bar el seu lloc en un equip d'elit, pro­fes­si­o­nal.

“Com es pot des­a­pro­fi­tar tant de talent?” o “per què no té més minuts aquest o aquell altre, en comp­tes dels vete­rans?” són algu­nes sentències habi­tu­als en molts àmbits, i lògica­ment també en el bàsquet. Però a què es refe­rei­xen exac­ta­ment quan es parla del talent? És obvi que a les apti­tuds pròpies de cada juga­dor sobre el par­quet per des­ta­car, per ser valu­o­sos per als seus equips per gua­nyar par­tits i títols. Però ens equi­vo­caríem moltíssim si limitéssim a això l'abast d'aquest con­cepte. Talent és entrar en dinàmica pro­fes­si­o­nal i assu­mir que un error propi serà més cor­re­git que el que faci un dels pals de paller –encara que es tracti del mateix–; talent és enten­dre que, encara que hagis estat referència en la base, ara toca ser el dotzè home i apren­dre des de la ban­queta; talent és no menys­te­nir des de la desídia una opor­tu­ni­tat, encara que arribi en un par­tit liqui­dat i en els minuts de les escom­bra­ries; talent és no dele­gar la res­pon­sa­bi­li­tat del que pugui anar mala­ment als altres i envol­tar-se de per­so­nes hon­ra­des, amb els valors sòlids; talent és no ren­dir-se davant un pro­blema i llui­tar per afron­tar-lo, sense límits ni excu­ses. Tot això –i molt més– aca­barà deter­mi­nant més la car­rera d'un juga­dor/a que no pas llis­tats de vir­tuts i defec­tes que pugui tenir durant el seu pas per cate­go­ries infe­ri­ors. Els aspec­tes tècnics poden anar-se per­fec­ci­o­nant, amb abne­gació al tre­ball i con­tinuïtat. Encara que hi ha casos que ni tenint-ho tot el camí ha estat fàcil. I, si no que li ho pre­gun­tin a Mic­hael Jor­dan, a qui el seu tècnic en l'etapa a l'ins­ti­tut va dei­xar fora de l'equip. Li va dir que no ser­via. I va per­sis­tir.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.