En quinze dies, de vegades, passen moltes coses. Una és que quan la directiva del Barça va anunciar que entre els homenatges que pensava afegir als que ja se li han fet a Johan Cruyff hi havia el de sol·licitar el canvi de nom del carrer Aristides Maillol, que envolta el camp pel vessant oest, pel del jugador, no havien sabut valorar bé la proposta. Moltes veus –Susanna, Febrés, Pàmies, Cot– van posar interrogants al que aquesta proposta comportava. Maillol va néixer a Banyuls. Tot i això, precisament ara, que som en l'any Prudenci Bertrana, he llegit que l'escriptor va publicar el 1914 al diari La Pàtria que l'escultor i pintor se sentia sobretot català. Les seves obres han estat apreciades arreu, tots els que han anat a Perpinyà recorden la seva esplèndida estàtua anomenada Mediterrània que rep en un lloc privilegiat els visitants del seu Hôtel de Ville. A part de dues grans exposicions a la Barcelona democràtica, una de les seves figures, el Tors, també rep els visitants davant el Palau Nacional de Montjuïc, obsequi d'un grup d'empresaris a la ciutat en l'any olímpic del 92. La seva figura tan apreciada internacionalment va fer que fos encertada la decisió que al seu dia va prendre l'Ajuntament de substituir el nom de l'avinguda de la División Azul pel d'Aristides Maillol. Qui sap si com a subtil homenatge a les escultures de forma arrodonida de l'artista, van tenir en compte que el carrer fa corba. Com a desgreuge de la indelicadesa crec que s'hauria de dotar l'espai Barça o un lloc rellevant a l'entrada del camp amb una de les seves escultures, tal vegada la Mediterrània, l'original calcari de la qual està a Suïssa, però Maillol en va fer una segona versió en marbre que està al museu d'Orsay parisenc i després s'ha reproduït en bronze en altres bandes.

Dies enrere, també es va esdevenir la mort d'Agustí Montal, company de classe a les Escoles Pies de Balmes, que vivia quatre cases més amunt i que als 12 anys em va dur a veure el segon equip del Barça al camp de l'Espanya Industrial. Amb moltes afinitats i coincidències, ha estat una pèrdua especialment sensible per a mi.