Pagar per escoltar
L'esport professional viu dels drets televisius que es comercialitzen cada cop més. Es paguen molts diners per tenir la possibilitat d'oferir un partit de futbol. O un torneig de tennis. O una cursa motociclista en exclusiva. S'ha de pagar per veure. I s'entén. Els narradors d'aquests esdeveniments esportius, especialment els dels partits de futbol i els de bàsquet, no sempre ho tenen present. Haurien de recordar que hi ha algú que paga per veure l'esdeveniment esportiu i que no li cal que l'atabalin amb opinions parcials. Ningú els hi demana, sinó tot al contrari, que narrin els partits o facin qualsevol comentari amb un to partidista que pot ofendre l'usuari. Els que paguen tenen dret a no haver de seguir una transmissió contrària als seus equips o amb detalls que fereixin la seva sensibilitat. I això no passa. Els narradors s'haurien de moure en la imparcialitat i estalviar-se segons quins comentaris. Si ho fan per desconeixement o voluntàriament, és clar que no saben on son. No tinc la intenció de mirar-me el melic i parlar dels mitjans de comunicació i el que fan o haurien de fer, però se sap i es pot comprovar que els mitjans de comunicació cada cop més prenen partit obertament i sense miraments. Sovint desapareix la informació i apareix l'opinió com si res. És més barat. Tot s'hi val. I això es trasllada sovint a les narracions en què s'ha de pagar per veure. I no cal. Es paga per veure. No per escoltar. I menys per escoltar segons què o a segons qui.
És veritat que els consumidors d'aquest producte televisiu tenen l'alternativa de tancar l'àudio o de buscar alguna emissora de ràdio de referencia per seguir la narració i els comentaris al voltant del partit. Està bé que ofereixin alternatives als seus abonats per descarregar la seva consciència partidista. Estaria millor que no anessin al camp ni amb la bufanda ni amb la bandera de ningú. De cap equip. Obviant colors. S'agrairia una volguda imparcialitat que hauria d'anar acompanyada necessàriament de la quota mensual que cobren religiosament. És cert que en algunes ocasions s'accepten els comentaris tècnics d'aquells que no volen il·lustrar-nos amb els seus coneixements de col·leccionistes de cromos i poca cosa més, sinó que prestigien aquesta feina i aporten una interpretació que ens il·lustra i ens fa entendre l'esport. Això sí que es pot pagar. I si volguessin encara estaria millor que oferissin la possibilitat de sintonitzar un canal amb el so ambient de l'estadi de referència. Sense cap comentari. De ningú. Quina tranquil·litat. No cal fer una narració partidista. Ni de futbol. Ni de bàsquet. Ni de res. Però ven. Ara per ara tot té un preu. I el paguem.