Un títol que serà cosa de dos
Falta molt i és prematur dibuixar-ho així. En soc plenament conscient, no us penseu que m'he begut l'enteniment. Però de vegades tinc la sensació que no som prou conscients del que està a punt de passar. Dos catalans, un de Cervera i un altre de Roses, tenen tots els números per disputar-se el campionat mundial de motociclisme més igualat dels últims anys.
L'esport, i el seu relat, s'esbossen habitualment des de la dualitat. Pelé i Maradona. Larry Bird i Magic Johnson. Muhammad Ali i Joe Frazier. Bobby Fischer i Boris Spassky. Els Beatles i els Stones. L'interès general funciona així, i el motociclisme és un niu d'aquest tipus de rivalitats. Començant, per no anar molt enllà, amb Wayne Rainey i Kevin Schwantz, seguint amb Valentino Rossi i qualsevol dels seus rivals durant tots aquests anys. El pilot italià fa d'aquest tipus d'enfrontament el motor per sortir-ne vencedor. Amb Max Biaggi. Amb Casey Stoner. Amb Sete Gibernau. Un altre català, Àlex Crivillé, tenia el seu monstre en Mick Doohan. Però el gran salt arriba el 2017.
Honda funciona amb el vigent campió del món. Un nano de Cervera que va pel camí de ser una llegenda. Vint-i quatre anys i tres títols de campió del món de Moto GP. És l'home cridat a marcar una època i, de passada, a amargar l'existència a Yamaha. El mundial és japonès. Honda i Yamaha (tornem a les dualitats) es disputen cada temporada l'hegemonia del motociclisme mundial. I cadascú fa la seva, mirant de reüll el que fa l'altre. En aquest context, la marca aspirant ha hagut de buscar l'antídot a Marc Màrquez i ha decidit apostar per Maverick Viñales, el pilot de Roses. Cervera i Roses com a focus del que s'entreveu que serà una de les grans rivalitats de l'esport modern en els propers anys. Tots dos amb un talent descomunal. L'agressivitat suficient per ser a dalt de tot quan encara són joves. I el potencial i la maquinària de dues marques que lluiten per dominar. El camí porta a una rivalitat d'època. Com acabarà encara s'ha de veure.
El que sí que hauríem de tenir clar, des d'ara, és que cal estar orgullosos que, com a país, aquests dos talents surtin des de la primera fila de la graella. I cal disfrutar-ho.