El Tour de França és la gran cursa del ciclisme mundial, la que atreu totes les mirades durant tres setmanes el mes de juliol i que fa grans els seus vencedors. I abans hi ha el Giro d'Itàlia i la Volta a Catalunya, i després, la Vuelta a Espanya. El Tormalet, el Galibier, l'Aubisca, la Madeleine, el Mont Ventor, l'Aup d'Uès, el Passo di Gavia, el Mortirolo, Sestriere, els tres cims del Lavaredo, els llacs de Covadonga, l'Angliru, la Bonaigua... són noms que molta gent que no és especialment aficionada al ciclisme associaria a aquest esport, tot i que a alguns segur que li sonaran d'alguna tarda de juliol estirat al sofà mentre veia alguna etapa del Tour.

Hi ha, però, un altre ciclisme, un ciclisme en el qual no es pugen muntanyes, que no dura tres setmanes i en el qual tot es resol en un únic dia, en una llarga jornada de ciclisme en què poden passar moltes coses. I n'acabem de viure dues de seguides, en dos diumenges consecutius, que no s'hauria d'haver perdut cap aficionat al ciclisme: la Volta a Flandes i la París-Roubaix. Les victòries de Philippe Gilbert a Flandes i la de Greg Van Avermaet a Roubaix són de les que es recorden. No només per la victoria en si, sinó per tot el que va passar i, en el cas de la cursa de diumenge, per tot el que l'envoltava. Era l'última cursa de Tom Boonen, que aspirava a ser el primer home a guanyar cinc vegades a l'Infern del Nord. Si encara hi ha qui es pensa que una cursa ciclista sense pujar alguna muntanya és un avorriment, que recuperi aquestes dues curses i veurà el seu error. El seu greu error. I els seus prejudicis. O és que no pot arribar a ser avorrida una etapa de 180 km de muntanya en què estàs esperant i esperant perquè al final hi hagi un atac a tres o quatre quilòmetres del final? Caigudes, avaries, llambordes, murs, pols –quan no plou, quan plou, fang– és el que els ciclistes es troben a cada pas en els més de 250 km de la cursa. I els noms d'Arenberg, l'Arbre, Koppenberg, Kruisberg, Poggio, Madonna dei Ghisallo i el mur d'Huy, haurien d'estar al costat dels esmentats en l'inici d'aquest article al cor dels grans aficionats al ciclisme. La Volta a Flandes, la París-Roubaix, la Milà-San Remo, la Lieja-Bastogne-Lieja i el Giro de la Llombardia són els anomenats cinc monuments, les clàssiques per excel·lència. I en queden fora curses com ara la Fletxa-Valona, l'Amstel Gold Race i l'Strade Bianche. I els noms de Rik van Looy, Tom Boonen, Roger de Vlaeminck, Johan Museeuw, Fabian Cancellara, Moreno Argentin, Franceso Moser haurien de tenir el seu lloc al costat dels homes que han vestit el mallot groc a París o el rosa a Milà.