Digueu-ne amnèsia selectiva. Caldria deplorar aquesta manca de perspectiva, aquesta tossuderia a seguir la pastanaga i mirar el futbol amb ulls miops, com si la vida blaugrana girés segons l'últim marcador. No ja l'estat d'ànim, sinó la incapacitat d'anàlisi profunda, estudiant els factors en dansa i allò que arrosseguem de lluny, desencadenant del disgust. Abans, l'únic capital d'un periodista consistia en la coherència d'hemeroteca, a donar arguments, reflexions i alertes sobre les trajectòries seguides. L'honesta missió d'aquest beneït ofici consistia a dir-li al rei que anava despullat. I aguantar després l'embranzida del poder gràcies a la força de les conviccions, dels fets que analitzàvem. Ara no, ara es tracta de seguir venent el producte a base de fum, de fer mans i mànigues per renovar il·lusions amb un munt d'hipotètics reforços i parlar, en exposició clara de cinisme, d'enviar missatges positius, alternativa sempre més fàcil que l'exigència de responsabilitats entre els culpables de la desfeta. Però no, com que tenen la paella pel mànec, no fos cas que perdéssim les seves engrunes d'obsequi. Fa anys que el Barça practica el funambulisme i Messi ens ho tapa tot. Ell mateix, qui no vulgui veure-ho. Fa molt de temps que el model d'èxit quedà traït com a Bíblia de referència per causa d'enveges, picabaralles personals i mediocritats catedralícies. Ara no ens podem fer els ofesos, ni els sorpresos, ni els deprimits. El Barça hauria d'estar en mans de millors professionals, capacitats per fer navegar el gran paquebot, preparats i ferms en el timó. Però no, acabada la inèrcia dels millors dies, el motor pateix pana per inacció. Resulta escandalós que la plenitud de Messi estigui tan mal acompanyada, tan pèssimament dirigida i portada. Com que no hi ha manera d'agafar perspectiva i saber avaluar els fets contrastats i contrastables, ara sortiran de passeig en processó totes les excuses i acudits fàcils que hem sentit mil vegades: la Masia no genera per la sanció de la FIFA, amb tres reforços titulars aquest estiu, tot solucionat... I així, fins a l'infinit i la nàusea.

Excusa rere excusa, fum i més fum, qualsevol sortida i escut resulten adients per no reconèixer limitacions, errades, calamitats com deixar la nau en mans de polítics i executius, limitats fins al punt de no saber seguir pel camí que portava la institució. Ho tenien fàcil, sí, però ja han demostrat la seva incapacitat en uns quants episodis puntuals dels que generarien vergonya aliena si no fos pel suposat consol dels marcadors favorables. Ara, passi el que passi a la tornada, passi el que passi per Sant Jordi a Madrid, dissimularan. Oportunisme i endavant, a continuar com sigui. Hauran de renovar Messi per tot l'or del món. Hauran de desmarcar-se del malcarat de Luis Enrique, incapaç d'acabar decentment el seu full de serveis. Hauran d'inventar-se un nou relat per justificar que Bartomeu toqui el dos i Cardoner perpetuï el desori com a nou president. Els neonuñistes hauran perpetrat el retorn a l'acostumada mediocritat pròpia dels seus mandats i la gent encara es preguntarà què coi ha passat quan la perspectiva de la seva ègida dona resposta coherent a qualsevol qüestió. Ells no en saben més. I donen les gràcies a la manca de perspectiva i anàlisi del barcelonisme. Això els manté al càrrec.