Vagi per endavant, que el context no ajuda. Que en futbol estiguin més a punt de saltar pels aires que d'assaltar nous reptes o que en bàsquet s'hagin convertit en la riota d'Europa, fa que moltes mirades se'n vagin ara cap a l'handbol. I no la teva mirada, o la meva, aquestes no tenen cap rellevància, sinó mirades d'homes encorbatats que necessiten reforçar la seva autoestima mediàtica. Mirades que pressionen i només tensen. I que s'afegeixen a un relat que, des que va quedar definit l'emparellament amb el Kiel fins ara, s'ha anat igualant cada vegada més.

La fase de grups d'uns i altres no té res a veure. El Barça ha escombrat en el grup de la mort, en què el PSG de Karabatic i Hansen ha estat l'únic capaç de seguir-li el ritme. El pla renove de la secció no ha abaixat ni un sol mil·límetre les prestacions d'un equip acostumat a guanyar. Els que ja hi eren, han estirat del carro. Els que havien de fer un pas endavant, com Gonzalo Pérez de Vargas, n'han fet dos o tres. I els nous, als quals calia protegir, demanen a crits que els treguin les corretges i els deixin córrer. El Kiel, per contra, ha patit molt més a l'hora d'encaixar les peces. Triangles de luxe que han necessitat, i potser encara necessiten, temps per adaptar-se. La lliga regular de la Champions l'ha fet a mig gas. I en la Bundesliga, les coses no li van bé, al darrere del Rhein-Neckar Löwen i el Flensburg. Fins aquí, sensació de superioritat blaugrana, segellada amb victòria al Palau i empat injust a l'Sparkassen. Però va arribar l'eliminatòria de vuitens de final de Champions amb el Rhein-Neckar Löwen. O, més ben dit, el partit de tornada. Quan tothom els donava per eliminats, el Kiel va tombar el Rhein-Neckar a domicili. I pocs dies després, va guanyar la copa alemanya en superar el Flensburg en la final. Recuperar sensacions en el moment determinant de la temporada.

Al bàndol blaugrana, que destil·la convenciment i fermesa, el guió se li desdibuixa amb la lesió de Gonzalo Pérez de Vargas. S'igualen les forces. Arriba el moment del contrastat Borko Ristovski i el d'un col·lectiu que ha demostrat que sap jugar més i millor que els alemanys. Diumenge, a dos quarts de sis a l'Sparkassen Arena de Kiel, l'inici del klassiker del món de l'handbol.