El Barça ha dit adeu a la Champions abans d'hora. Un altre cop, a quarts de final. Diumenge es juga la lliga al camp del Real Madrid, sense Neymar i amb l'obligació de guanyar, sí o sí. I queda la final de la copa davant l'Alavés. L'escenari no és l'ideal per tancar aquest exercici ni tampoc per acomiadar Luis Enrique, però a hores d'ara no hi ha motius per a cremar-ho tot. L'exhibició de maduresa de l'afició mentre l'eliminació davant el Juventus encara no s'havia consumat evidencia l'agraïment unànime cap a un grup de jugadors únics.

El futbol, però, no té memòria. Aquests mateixos seguidors tan comprensius no estan disposats a abandonar el meravellós hàbitat en què han viscut durant tants anys, amb èxit darrere èxit fins a convertir-se en part del club més guanyador del planeta futbolístic. Així que, a hores d'ara, ja està esperant la resposta de Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva a la problemàtica actual. És evident que, encara que no ha transcendit, els dirigents del Barça ja han hagut de decidir qui serà l'entrenador del primer equip la temporada que ve. I que han parlat amb ell de cara a la confecció del planter de jugadors. I que el darrer resultat en la lliga de campions i el que hi pugui haver al Santiago Bernabéu no canviaran res de la línia argumental traçada per l'autoritat blaugrana de cara al futur. I que Bartomeu, Albert Soler (el màxim responsable esportiu executiu) i Robert Fernández (secretari tècnic del futbol) ho tenen tot clar i, per tant, ja han dissenyat la remodelació de l'equip. Perquè el que és clar és que cal refer moltes coses respecte del pla de ruta original que ells mateixos van pensar.

Messi, el pal de paller de tot el projecte, encara no ha renovat. Potser ho farà aviat. El que és clar és que un club que ha patit per fitxar Juanfran (Deportivo) i Nolito (Celta) per quatre duros perquè se li desquadraven els pressupostos veurà ara com salten totes les alarmes del món en matèria econòmica. Mantenir Messi, és clar, és car. I també Sergio i Luis Suárez, que acaben d'allargar la seva relació amb el Barça fins al 2021. I falta Iniesta, que també passarà pel despatx del president ben aviat i, és clar, ningú tossirà davant del capità. I sense entrar en el famós Espai Barça i el nou estadi, i sense pensar en el Mini Johan Cruyff i en d'altres idees milionàries, el Barça té un problema de números molt greu i, per tant, es fa difícil pensar que l'aficionat culer viurà il·lusions de l'estil Dybala, Verratti, Mendy... Més aviat tot el contrari. Fa l'efecte que hi haurà jugadors –veterans i joves sense qualitat– que seguiran formant part d'un equip que ara mateix no pot competir amb més d'onze futbolistes. I justet. I lamentablement, del planter ni en parlem. La porta del primer equip està tancada. Algú explicarà per què?

No em puc creure que un equip que té Messi, Suárez i Neymar –ai, ai, ai!, arriben indicis sobre el seu etern conflicte del fitxatge pel Barça que poden fer molt de mal!– s'estigui desfent de la manera que ho està fent. No m'ho puc creure. Si el Juventus va canviar més de mig equip després de perdre la final de la lliga de campions contra el Barça a Berlín el 2015 (adeu a Pirlo, Tévez, Arturo Vidal, Pogba, Morata...) i el nou projecte ha fet créixer l'equip fins a la situació actual, el Barça no farà el mateix amb l'MSN com a base del futur? Sí, no? O és que el veritable problema és que darrere de la por instal·lada entre l'afició s'amaga una gran desconfiança en els responsables que han de prendre les decisions?