Les subtrames d'un clàssic enlluernador
Un partit tan enlluernador com el Madrid-Barça de diumenge passat té moltes subtrames que queden amagades tant per l'argument central (l'anàlisi dels principals ítems futbolístics) com per les polèmiques superficials i inflades. Aquestes últimes, per desgràcia, són les que acaben ocupant més espai en els papers i més minuts en les ràdios i en les teles i tapen el temps per analitzar alguns dels elements complementaris que contribueixen decisivament a explicar parcialment l'esdevenidor del partit, Messi al marge.
El paper dels laterals. Les dues parelles de laterals van tenir una intervenció decisiva en el partit, amb més pes específic en les accions ofensives. Els que més protagonisme van tenir van ser Marcelo, que va fer anar de corcoll Sergi Roberto, malgrat les ajudes defensives de Rakitic, i Alba. El defensa brasiler va ser protagonista en les centrades dels dos gols blancs i va servir una altra pilota perfecta perquè rematés Benzema que no va acabar en gol gràcies a una espectacular aturada amb el peu de Ter Stegen. Alba va tenir molta profunditat i això va provocar que Carvajal, malgrat que va fer un partit molt complet, hagués de tenir moltes més precaucions defensives del que és habitual. Però una errada puntual seva (perdre de vista James) va ser clau en el segon gol encaixat pel Barça. La jugada del 2-3, posa en valor la capacitat de desequilibri que suposa tenir un jugador del perfil de Sergi Roberto per començar a jugar des de darrere. Amb una mica més de personalitat i buscant més les arrencades en diagonal per dins, el jugador català podria marcar diferències.
Ter Stegen. La quantitat i la qualitat de les aturades que va fer el porter alemany són les que es demanen a un porter del Barça en un partit d'aquestes característiques. I no només va ser decisiu en aquest aspecte, sinó que també va contribuir que es jugués la pilota des de darrere amb criteri i serenor, fet que demostra que té personalitat per superar proves com el debut al Santiago Bernabéu.
Rakitic. El croata va fer una feina sorda, però decisiva. Va ser constant en les ajudes a Sergio Roberto per tapar Marcelo, va fer la passada a Messi en el primer gol, va marcar l'1-2 i va servir un gol mig mastegat a Alcácer, que no va aprofitar l'oportunitat.
Suárez, sense pilota. Dos detalls. En el primer gol, la seva finta deixant passar la pilota és clau per desorientar la defensa. En el tercer, la seva pantalla sobre Nacho, va proporcionar a Messi una fracció de temps vital per rematar sense entrebancs.