El Barça no depèn de si mateix en aquesta lliga, però el triomf contra el Madrid de diumenge com a mínim ha evitat veure els blancs campions en una o dues setmanes. La cosa, inicialment, pinta que s'allargarà una mica més, tot i que al Barça costa fer-li confiança. Hi ha massa episodis recents decebedors com els de la Corunya i Màlaga.

No hi ha motiu per a la confiança cega. Sembla dur, però crec que aquesta temporada l'equip de Luis Enrique no ha acabat de ser consistent per enganxar-s'hi incondicionalment després del gran triomf al Bernabéu i la nit màgica de Messi i Ter Stegen.

Després del partit contra el PSG a l'estadi, Neymar va desaparèixer de la convocatòria i contra el Dépor es va signar una derrota impresentable. Ja no parlem de la nit a Màlaga. Millor no parlar-ne, perquè sortiran tots els dimonis.

Per tant, malgrat que apareix una tercera oportunitat, condicionada a una ensopegada del Madrid, costa de veure el Barça en les cinc darreres jornades fent un ple al quinze. Així, encara veurem una ensopegada del Madrid, però no tinc cap mena de dubte que n'hi haurà una altra del Barça el mateix dia, com ha passat en les darreres setmanes que l'equip de Zidane s'ha deixat algun punt i el Barça ha dinamitat l'ocasió.

La falta de confiança que em provoca aquest Barça avui està motivada perquè quan l'equip ha tingut una oportunitat per tornar a dependre de si mateix, Luis Enrique no s'ha plantejat revisar la seva política de rotacions i ha apostat per repartir minuts, i tot plegat s'ha acabat amb l'alineació d'un equip que es veia tou i poc coordinat. Va passar a Màlaga, amb l'entrada de Denis Suárez, André Gomes i Jérémy Mathieu. Abans, a Riazor, un cas semblant. Dues derrotes que, després del 2-3 fan molt de mal per com es van gestionar.

Sembla que ara ja no hi ha motius per dosificar jugadors i, per tant, l'equip de gala hauria de sortir en les alineacions dels cinc partits que queden fins al final de la lliga, més la final de la copa. A no ser que un altre cop la teoria s'imposi al sentit comú i l'entrenador torni a fer un munt de rotacions que desnaturalitzin l'equip.

Tots estem d'acord, més o menys, que el partit que marca el moment de màxima credibilitat és el del Sevilla, coincidint amb la jornada 30, en què al Barça li surt un matx amb un 3-4-3 d'una bellesa captivadora i que tres dies després, un cop sacsejat increïblement l'equip titular, arriba l'esperpèntic duel a La Rosaleda, amb un munt de canvis i de jugadors, com Neymar, completament desactivats del partit.

Messi ho ha tornar a arreglar amb la joia de partit que li va sortir diumenge al Bernabéu, cosa que faria pensar que la situació s'ha redreçat, però Messi fa setmanes que en fa una de freda i una de calenta, o moltes de fredes.

Ja aniran fent i ho anirem observant i comentant, però no és un Barça per confiar-hi sense escletxes perquè les decisions tècniques i les actuacions esportives passades no conviden a fer-ho, a no ser que a l'altre cantó, al Madrid li comencin a tremolar les cames i que pateixi alguna mena de vertigen amb el doble partit contra l'Atlético, per així confirmar que aquesta sí que és una tercera oportunitat per revalidar el títol de lliga, per tercer any consecutiu.