Marcatge visual
Com va decidir Messi al Bernabéu, la lliga es jugarà en escenari doble en les pròximes jornades. Ahir, a Barcelona i la Corunya.
Al Camp Nou, la victòria del Barça es donava per descomptada. L'equip de Luis Enrique havia visitat el líder amb dubtes després de caure en la Champions i ahir va rebre el cuer com a nou líder. Coses del calendari i del caràcter extrem del Barça aquesta temporada. No hi havia dubte de la victòria blaugrana, doncs, sobretot després que el tècnic de l'Osasuna hagués admès que l'única possibilitat que tenien era una alineació indeguda dels locals. Només faltava saber el com, el qui i el quan. A descobrir aquestes incògnites va consistir el passatemps d'ahir al Camp Nou. L'afició també es va donar un respir, després de nits recents tan intenses i participatives com les de les visites del PSG i el Juventus. El dia tampoc no acompanyava, amb pluja i baixada de les temperatures, i molta gent blaugrana va preferir quedar-se a casa, per poder seguir també el partit de Riazor, per fer el marcatge visual en aquestes jornades en què el títol es juga a 180 minuts i en escenaris complementaris.
Luis Enrique va posar sobre el camp una defensa de tres, amb Mascherano i Digne acompanyant Piqué, i una colla de migcampistes acompanyant l'únic davanter nat, Paco Alcácer, que va jugar al seu lloc natural perquè Luis Enrique va fer descansar Suárez. Amb tants migcampistes, l'alineació d'ahir podia evocar aquella de la final del mundial de clubs del 2011 en què el Barça es va exhibir i va golejar el Santos de Neymar. Va ser una coincidència conceptual, però no futbolística. El joc de l'equip va ser molt pla, sense atractiu i sense malícia. Cap blaugrana provava coses arriscades, no hi havia tampoc un contra un amb els defenses navarresos i totes les passades eren al peu o en espais sense avantatge. Bé, sí. Messi feia de Messi. Tot eficàcia i eficiència, tot futbol. Fins i tot en la feina que correspon més al altres: va robar una pilota en una passada confiada de Fausto (quin nom per cometre errors tràgics!) i se'n va anar sol cap a la porteria de Sirigu per batre'l com li va venir de gust. Havien passat dotze minuts i ja no hi havia espai per al dubte.
A falta de futbol, almenys s'esperaven més gols. Així va ser. Per uns moments va semblar que podria ser la nit d'André Gomes, que va marcar un bon gol i que es va encarregar de fer el tercer quan l'Osasuna havia avisat que no s'hi valia a badar. Però no va ser la nit del portuguès. Era la de Messi, que va amanir amb un doblet rutinari la celebració amb l'afició dels seus primers 500 gols, firmats al Bernabéu amb la imatge per a la posteritat ensenyant la samarreta. També Alcácer va eclipsar Gomes, ja que també va firmar un doblet. Però tots van quedar eclipsats per Mascherano, autor del seu primer gol (i últim?) com a blaugrana en el llançament d'un penal a petició dels seus companys. I amb el com, el quan i el qui aclarits va caure el teló sobre el Camp Nou i es va engegar la tele per connectar amb Riazor.
El Madrid va jugar a Riazor amb l'equip de jugar a futbol. O sigui, sense Cristiano, Bale i Benzema. En lloc de galàctics, futbolistes com James, Isco, Asensio o Morata. L'equip de Zidane va jugar i, lògicament, va guanyar. El Barça haurà d'esperar, potser, que juguin els cromos de Florentino. I no fallar ell, és clar.