El Manchester City no guanyarà cap títol la primera temporada de Guardiola. Un fet que històricament ha estat ordinari en aquest club, però extraordinari en el currículum del tècnic català, que no aixecarà cap trofeu per primera vegada com a entrenador. El fet és aquest. Però les percepcions seran diverses. És costum en el cas de Guardiola atribuir-li més coses que les que diu o promet, i els que ho fan i estan pendents d'ell per passar-li factures tindran motius per desqualificar-lo. Són els que sempre han subestimat el valor i la influència del futbol que proposa Guardiola i que no l'han jutjat mai per això, sinó per si deixava de guanyar algun títol. Hi ha moltes ganes de penjar a Guardiola la llufa del fracàs. Que ho facin. Se'n moren de ganes. Ell mateix segur que és el primer a qui li sap greu, però no posarà excuses, mai ho ha fet en la seva carrera. Segur que haurà après molt, que és el que va dir quan va arribar: aprendre i intentar aportar coses noves. Ha fet les dues coses, però els resultats no ho han reflectit. A pesar dels diners invertits, la plantilla del City tenia mancances i Guardiola també s'ha equivocat en els ritmes dels canvis i en l'adaptació de les seves idees al futbol del Premier. Ell ho sap i ho ha reconegut. Els grans canvis sovint passen fases que semblen passos enrere. Guardiola aviat en farà dos endavant.

Jordi Villacampa deixa la presidència del Joventut després de 18 anys i d'una etapa encara més llarga com a jugador. El relleva Juanan Morales, un altre home de la casa, que mantindrà l'esperit formador i de valors. El club té problemes econòmics, que repercuteixen en els resultats esportius. Però no té un problema de model. El problema de model és del bàsquet europeu, que afavoreix els clubs propietat de magnats. Els que guanyen títols amb jugadors formats en clubs com la Penya.