La derrota del Real Madrid del cap de setmana passat encara cueja. A la capital d'Espanya no són gaire amants dels debats futbolístics. També en això són més pràctics: habitualment, amb el resultat en tenen prou. “Ha guanyat l'equip de Zidane? Sí. Doncs fantàstic!” I acostuma a no haver-hi més preguntes. Aquesta setmana, però, tot ha estat diferent. Per dues raons: la primera, perquè el rival va ser un Barça capaç d'endur-se els tres punts del seu estadi amb una actuació inhumana de Leo Messi, que va contrastar amb el nul rendiment de Cristiano Ronaldo, la desaparició en el joc de Benzema i el mal partit –amb lesió inclosa– de Bale. Tot, sense Isco, l'estrella de la setmana anterior –“el nou Iniesta”, ja deien per la capital de l'Estat després del seu gran partit contra l'Sporting–; i la segona, perquè en el següent partit, sense cap dels tres cracs, el Madrid va passar per sobre del Deportivo (2-6) amb dos titulars (Marcelo i Varane), tots els nanos de la casa (Casilla, Nacho, Asensio, Morata i Lucas Vázquez) i habituals suplents (Danilo, Kovacic, James i Isco). La comparació és dolorosa.

La BBC (Bale-Benzema-Cristiano) ha generat sempre debat entre els entrenadors (Carlo Ancelotti, Rafa Benítez i Zinedine Zidane), que l'han gaudit (o patit), però mai entre els aficionats. A ells, una vegada més, no els interessa el com. Si el Madrid guanya, feina ben feta. I si és amb èpica, millor. És a dir, si arriba al tram final del partit perdent després d'haver perpetrat un nyap, però els cracs marquen en el minuts 88 i 92, crits, ovació i cap a casa amb la satisfacció d'haver sumat tres punts més. I aquesta fotografia l'hem vista tantes vegades i ens és tan familiar que ja no ens sorprèn. Els tècnics, al cap i a la fi, han fet el que han pogut. A Ancelotti li van estirar les orelles i a Benítez se'l van berenar. I Zidane? Veurem com acaba... Florentino Pérez no està per orgues.

I com és que la gent tolera tan bé la BBC? Doncs perquè amb ells el Real Madrid guanya. Dels setze partits d'aquesta temporada amb els tres davanters a l'onze inicial (només el 30% del total dels partits disputats fins ara –52–), deu victòries, cinc empats i només una derrota, la de diumenge passat contra el Barça. Zero debat amb bons resultats, ombres amb la primera derrota. Tal com sona. Equilibri? Migcampisme? Toc? Mètode? Col·lectivitat? Amb perdó, collonades. Resultats. Al Bernabéu, resultats. I com que el president encara no ha après que els millors jugadors no conformen sempre el millor equip, vol cracs, jugadors bons que li solucionin els partits a còpia de talent individual. Així entén el futbol l'ésser superior. Pensament respectable.

Només una qüestió per acabar. A can Barça es pensa diferent i sí que importa el com. De fet, és molt important la manera de buscar la victòria. Fent servir el mètode, el Barça s'ha convertit en la referència mundial de la pilota. El camí cap a l'èxit està marcat. Que l'MSN (Messi-Suárez-Neymar), especialment l'M (Messi), no serveixi de coartada als responsables esportius blaugrana per reduir-ho tot a la mínima expressió a través del camí més fàcil. Poca broma! Fitxatges, entrenador, renovacions, planter... Està en joc el futur del club.