Ha passat un any i hi continua havent el mur de la legalitat entre el Barça Lassa i Sarunas Jasikevicius. Que el club blaugrana el pugui tenir en compte com a opció per rellevar Bartzokas depenent de com acabi el curs –i més després de la trajectòria d'enguany del Zalgiris en l'Eurolliga– és una cosa i que pugui agafar l'equip ja aquest estiu, una altra. I aquest últim aspecte no depèn només dels resultats. Saras no compleix la normativa i no pot entrenar en la Lliga Endesa fins a l'exercici 2018/19. Així de clar.

Qualsevol tècnic que aspiri a treballar en l'ACB ha de tenir el títol espanyol i, si no és el cas, es pot acollir a una sèrie d'excepcions pactades amb l'Associació d'Entrenadors. I ell no en compleix cap, ni la d'haver estat almenys dues de les últimes cinc temporades “completes” en l'Eurolliga o l'Eurocopa. Jasikevicius va assumir la banqueta del Zalgiris el gener del 2016, fa setze mesos i, per tant, no hi arriba. L'única via legal que tenia per poder treballar a Espanya la propera temporada era la d'adquirir el títol d'aquí –ho van fer en el seu dia Perasovic o Tabak, i estan en vies de tramitar-lo Lakovic o Prigioni, per posar-ne alguns exemples– i, en aquest sentit, fins i tot s'han activat recentment cursos a distància, però no ha estat el seu cas. Potser perquè no té, jove com és, pressa per venir.

També és veritat que, d'argúcies, se'n poden fer moltes. Feta la llei, feta la trampa, ja se sap. Ho va fer el Sevilla durant el tram inicial de l'exercici 2014/15, mentre Scott Roth va ser-ne l'entrenador. El nord-americà no complia tampoc el conveni i era Audie Norris qui hi posava el carnet, quan en realitat se l'havia contractat només per treballar amb homes grans. És una escletxa on agafar-se, però no tinc gens clar que una entitat de la dimensió del Barça hagi de recórrer –si es donés el cas– a aquests tipus de tripijocs. Bàsicament, perquè més enllà d'originar malestars, tampoc beneficia gens la imatge del club. I, després del desgavell continuat d'enguany, s'ha de cuidar tot.