Ara ja no és sufi­ci­ent ven­ti­lar el derbi de Cor­nellà amb un 0-3, ni pas­sar la mà per la cara al Real Madrid un altre cop al Ber­nabéu, ni gua­nyar qua­tre par­tits seguits mar­cant dis­set gols als rivals. És indis­pen­sa­ble per gua­nyar aquesta lliga, però ja no és sufi­ci­ent, perquè també cal espe­rar que el Madrid perdi un par­tit o n'empati dos. Vaja, com ara fa un any, però amb els papers can­vi­ats. El Barça va gua­nyar l'última lliga al límit, però aquell mis­satge o no es va enten­dre prou o no s'ha cor­re­git sufi­ci­ent­ment. El cas és que ara ja és tard, l'equip s'ha equi­vo­cat massa. La lliga encara és fac­ti­ble i, si arriba, seria la novena en dotze anys, però ha que­dat demos­trat que l'equip neces­sita nous estímuls i nou lide­ratge perquè el seu model d'èxit con­tinuï donant fruits. El pro­blema no és el Madrid, el pro­blema és el Màlaga. Fa unes set­ma­nes, el Barça enca­rava la recta final de la lliga amb la neces­si­tat de gua­nyar-ho tot (deu par­tits) i que el Madrid cedís un sol empat. Els blancs van fer la seva part de la feina en el derbi madri­leny, però els de Luis Enri­que no van ser capaços de fer-la al camp del Màlaga.

En una lliga en què han gua­nyat al Ber­nabéu, al Cal­derón, a Mes­ta­lla, al Sánchez Pizjuán, a San Mamés i a Cor­nellà, han dei­xat esca­par tretze punts con­tra equips com el Betis, l'Alavés, el Depor­tivo i el Màlaga. La tendència majo­ritària és cul­par les rota­ci­ons o, per ser més exac­tes, l'apor­tació defi­ci­ent de la ban­queta, i és cert que de tots els fit­xat­ges que es van fer l'estiu pas­sat per reforçar aquest capítol només un, Umtiti, ha acon­se­guit gua­nyar-se la plaça de titu­lar, al cen­tre de la defensa. La resta, juga­dors com Gomes, Digne, Denis i Alcácer estan asse­nya­lats per un motiu o per un altre.

Que el Madrid ha tin­gut millor ban­queta és una evidència, però fal­se­jaríem la radi­o­gra­fia si ignoréssim que la dinàmica de l'equip la mar­quen els seus pesos pesants i que aquesta columna ver­te­bral també ha donat sig­nes clars de fatiga. S'ha vist en la irre­gu­la­ri­tat en el joc i en el ren­di­ment i s'ha demos­trat par­ti­cu­lar­ment en la doble cla­te­llada a París i a Torí, amb els titu­lars, que ha enter­rat la carta de la Cham­pi­ons. És més fàcil qüesti­o­nar els suplents, que plan­te­jar-se l'ocàs d'Ini­esta, la dependència exces­siva del tri­dent o el des­gast de juga­dors i tècnic per evi­tar les bai­xa­des de tensió i la irre­gu­la­ri­tat en el nivell de joc. I és això, jus­ta­ment, el que cal revi­ta­lit­zar amb un nou lide­ratge, amb nous estímuls i, segur, també amb un parell de reforços que per­me­tin cor­re­gir els dese­qui­li­bris que han llas­trat l'equip durant tota la tem­po­rada.