En els darrers temps s'ha apreciat un canvi de clima en els partits al Camp Nou. Si quan l'equip juga malament no deixen d'haver-hi xiulades, ja no és el mateix si juga bé encara que perdi. Ho vam veure en ocasió de l'empat contra la Juventus del dia 19 d'abril. Totes les cròniques ho van reflectir i jo, que era al camp, no vaig poder evitar l'emoció. Els jugadors havien fet tot el que podien i no es va poder superar l'eliminatòria, ni tan sols guanyar el partit, però hi va haver un allau de banderes i aplaudiments que també va emocionar els futbolistes. El fet de jugar a Europa du a veure com els partidaris de certs equips ho manifesten tant si es guanya com si es perd. Els seus cants els acompanyen, tot i que la derrota sigui contundent. Un valor afegit pot ser la discutida grada d'animació, que si bé potser no provoca aquest canvi de costums, segur que hi ajuda. No tot és tan clar, però, en el crit que es va fer recordant el nom de Vilanova, ja que es podia tractar d'una evocació sentimental però també, subliminalment, podia ser una manera de posar en relleu la figura del segon entrenador ara que s'especula amb Unzué com a candidat a entrenador.

Un canvi de clima personal el vaig tenir també en el partit Espanyol-Barça de dissabte. Un partit, cal dir-ho, exemplar, amb els dos equips jugant de tu a tu, combinant molt bé i que va guanyar qui va aprofitar millor les escletxes que el joc va deixar. En jugar sense atabalament, em vaig reconciliar amb tots els futbolistes que van sortir, tot i que havia dubtat d'algun d'ells. Pel Barça, malgrat que van errar algunes passades, Messi i Rakitic són també dels decisius de cara a gol, i tant Piqué com Umtiti com Sergi Roberto van fer un gran partit. Va ser espatarrant com el darrer, en cada jugada, amb gran claredat, generava sempre bon futbol. També em va agradar molt l'Espanyol, ja que tret de la pesantor de Caicedo, tot i que sempre es fa vigilar, em va semblar un bon equip si juga com dissabte i no amb l'aparent desgana que ho va fer el dia del Gijón. Tanmateix, Jurado i Aarón, bescantats per les circumstàncies, són bons jugadors.