Les ganes de menystenir

Aquesta neces­si­tat d'empe­ti­tir el rival. De fer-lo invi­si­ble. Exclòs de l'equació d'un par­tit o d'un resul­tat. Aquests aires de gran­desa. Mega­lo­ma­nia. Ulle­res de vidres tin­tats en què només veus el que vols veure. La Juve va pas­sar a les semi­fi­nals per demèrit del Barça. El Real Madrid és líder de la lliga i està gai­rebé en la final de la Cham­pi­ons per omissió del rival. Ens ha tocat el cara­me­let de la final four d'hand­bol a Colònia, el Var­dar. Quan gua­nyar no té mèrit, i és només una obli­gació, l'esport perd bona part del seu sen­tit.

És evi­dent que el sor­teig de la Cham­pi­ons d'hand­bol va som­riure al Barça. Va evi­tar el favo­rit, el París Saint-Ger­main de Kara­ba­tic, Han­sen i Omeyer. Una super­plan­ti­lla que costa, apro­xi­ma­da­ment, 17 mili­ons de petrodòlars, més del doble que la del Barça, per exem­ple. Però això tant és. Si s'escau, el PSG ja vindrà. Ara cen­trem-nos en el Var­dar. Que una cosa és evi­tar el mons­tre i una altra que t'hagi tocat un cara­me­let. Els mace­do­nis són un equip que arriba en el seu millor moment al tram deci­siu de la tem­po­rada. Com que no té el nom d'altres grans, com els ale­manys i el Veszprém, s'acos­tuma a obli­dar el que el Var­dar ha fet fins ara. Va ser pri­mer del grup B de la Cham­pi­ons, al davant del vigent campió d'Europa, el Kielce, el líder de la Bun­des­liga, el Rhein-Neckar Löwen, i el crei­xent Pick Sze­ged hon­garès. Va eli­mi­nar en els quarts de final, amb molta supe­ri­o­ri­tat, el Flens­burg, gua­nyant-lo a fora i a casa. Deu gols de diferència en total en l'eli­mi­natòria. I és el campió de la lliga SEHA, una com­pe­tició des­co­ne­guda, però d'altíssim nivell, en què par­ti­ci­pen equips dels països de l'est. La final, per situar-nos, va ser un Var­dar-Vészprem amb victòria per als mace­do­nis. De cinc.

Un altre fac­tor de menys­te­ni­ment pot ser que l'equip de Skopje, a diferència del Barça, el PSG i el Veszprém, no ha estat mai en una final a qua­tre a Colònia. Ten­deixo a pen­sar que la final a qua­tre de la Cham­pi­ons, en aquest for­mat, és un estadi supe­rior per si mateix. Grans juga­dors s'enca­llen en la seva estrena al Lan­xess Arena. No és un lloc fàcil. Cal experiència, talent i un punt de sort. Però no obli­dem que la pressió també juga. I si no, que l'hi diguin a l'Ham­burg i al Flens­burg, debu­tants i cam­pi­ons. I als que, segu­ra­ment, vam come­tre l'error de menys­te­nir.