Aquesta necessitat d'empetitir el rival. De fer-lo invisible. Exclòs de l'equació d'un partit o d'un resultat. Aquests aires de grandesa. Megalomania. Ulleres de vidres tintats en què només veus el que vols veure. La Juve va passar a les semifinals per demèrit del Barça. El Real Madrid és líder de la lliga i està gairebé en la final de la Champions per omissió del rival. Ens ha tocat el caramelet de la final four d'handbol a Colònia, el Vardar. Quan guanyar no té mèrit, i és només una obligació, l'esport perd bona part del seu sentit.

És evident que el sorteig de la Champions d'handbol va somriure al Barça. Va evitar el favorit, el París Saint-Germain de Karabatic, Hansen i Omeyer. Una superplantilla que costa, aproximadament, 17 milions de petrodòlars, més del doble que la del Barça, per exemple. Però això tant és. Si s'escau, el PSG ja vindrà. Ara centrem-nos en el Vardar. Que una cosa és evitar el monstre i una altra que t'hagi tocat un caramelet. Els macedonis són un equip que arriba en el seu millor moment al tram decisiu de la temporada. Com que no té el nom d'altres grans, com els alemanys i el Veszprém, s'acostuma a oblidar el que el Vardar ha fet fins ara. Va ser primer del grup B de la Champions, al davant del vigent campió d'Europa, el Kielce, el líder de la Bundesliga, el Rhein-Neckar Löwen, i el creixent Pick Szeged hongarès. Va eliminar en els quarts de final, amb molta superioritat, el Flensburg, guanyant-lo a fora i a casa. Deu gols de diferència en total en l'eliminatòria. I és el campió de la lliga SEHA, una competició desconeguda, però d'altíssim nivell, en què participen equips dels països de l'est. La final, per situar-nos, va ser un Vardar-Vészprem amb victòria per als macedonis. De cinc.

Un altre factor de menysteniment pot ser que l'equip de Skopje, a diferència del Barça, el PSG i el Veszprém, no ha estat mai en una final a quatre a Colònia. Tendeixo a pensar que la final a quatre de la Champions, en aquest format, és un estadi superior per si mateix. Grans jugadors s'encallen en la seva estrena al Lanxess Arena. No és un lloc fàcil. Cal experiència, talent i un punt de sort. Però no oblidem que la pressió també juga. I si no, que l'hi diguin a l'Hamburg i al Flensburg, debutants i campions. I als que, segurament, vam cometre l'error de menystenir.