L'aposta es manté
El Barça i el Madrid es continuen passant la pilota de la responsabilitat de no fallar. Ahir era l'equip blaugrana el que tenia la papereta més complicada, i la punxada del Madrid no era ni una possibilitat, contra un Granada en caiguda lliure amb un tècnic d'ocasió. La tarda era estiuenca i l'entrada al Camp Nou feia goig. L'equip no ho podia espatllar. I no ho va fer. Va superar les previsibles dificultats amb intel·ligència i amb la versió més coral del trident, que es va tornar a repartir els gols com en els millors episodis de la temporada. A Granada va passar el que era previsible. Queden dues jornades i el comodí blanc de Balaídos.
Al marge de les circumstàncies, que a aquestes altures són determinants, un partit entre el Barça i el Vila-real sempre és atractiu, perquè són equips que juguen bé a futbol, encara que el d'Escribá ha incrementat el reforçament defensiu que ja va deixar ben fonamentat Marcelino, el seu antecessor a la banqueta. L'equip groguet és actualment un bloc més defensiu, però continua tenint jugadors que juguen molt bé a futbol i que tenen prou criteri amb la pilota per posar en dificultats qualsevol equip. No és cap casualitat que aquesta temporada el Vila-real hagi guanyat al Calderón, a Anoeta i a Balaídos i hagi empatat al Bernabéu i al Sánchez Pizjuán, i que continuï aferrat a les seves possibilitats d'entrar a la pròxima Champions, cosa quasi impossible després de la derrota al Camp Nou.
El Barça, doncs, ahir no ho tenia fàcil. Però, per sort, n'era conscient. No es va abandonar a l'impuls de guanyar el partit fos com fos. O sigui, de pensar més en el resultat que en el joc, cosa que sí que li ha passat altres vegades aquesta temporada, i no sempre amb bon resultat final. L'equip de Luis Enrique va jugar bé amb la pilota, movent-la amb velocitat i criteri per intentar desordenar una estructura defensiva rival molt ben construïda. Si no era possible trencar-la trobant aviat una escletxa, aquell domini almenys havia de servir per desgastar l'equip d'Escribá. Una mica a la manera com va aconseguir la victòria dissabte al camp de l'Espanyol. Amb la diferència que l'equip de Sánchez Flores tenia menys capacitat d'amenaçar en atac que el Vila-real, més creatiu al mig del camp i amb dues amenaces reals en atac.
En la primera part, el Barça no podia superar la defensa estàtica dels groguets, però la va sorprendre la primera vegada que la va agafar desabrigada. El trident blaugrana es va enfrontar en una ràpida transició a quatre defenses visitants i Neymar va fer el primer gol. La cosa previsiblement més difícil d'un partit com el d'ahir. El problema és que va haver de desfer l'empat més d'una vegada, després del gol de Bakambu. La qualitat de Messi va ser decisiva perquè no s'arribés a la mitja part amb aquesta incertesa. La segona part ja no podia ser calcada a la primera. El Vila-real hauria de regalar espais, perquè qualsevol possibilitat d'acabar quart depenia de puntuar al camp Nou. Els d'Escribá van mostrar la seva faceta més creativa i van posar en dificultats el Barça, que les va resoldre penalitzant-lo en els espais que va deixar lliures.
A Granada, el que era previsible es va concretar en només dos minuts. L'aposta es manté per diumenge.