Qualsevol català o persona que viu a Catalunya que no vol ser, ara o en el futur, ciutadà d'un país en retrocés, per ell i pels seus descendents, té com a opció decidir el seu futur.

El compromís del FC Barcelona assumint com propi el Pacte Nacional pel Referèndum pel dret a decidir és molt important. El principal referent de Catalunya al món ha fet el que calia. Aquest és el Barça del poble i de la gent, perfecte. Amb tot, però, hi ha una pregunta que ens hem de fer: i la resta de clubs esportius del país?

Els equips catalans de primera, segona o tercera, de l'esport que sigui, que no s'hi afegeixen, no volen ser referents nacionals? Només ho ha de ser el Barça? Els altres no se senten referents nacionals catalans?

No hi ha tercera via en res quan el repte és ferm. Només cal citar els maldestres del PSC lliurat de forma llagotera i servil el PSOE aliat del PP, o uns responsables darrers d'UDC que han llençat a la brossa un partit que fins aleshores havia estat model de coherència i honradesa. L'opció dels equips capdavanters a Catalunya en tots els esports és estar amb la gent, i ara el poble vol votar.

Confio en els assessors del president xinès de l'Espanyol, que el van portar per simbolisme i no per religió, als peus de la Moreneta de Montserrat. Ara el lògic és fer el proper pas democràtic, estan fent les coses bé i cal celebrar-ho. Respondre el que demana el vuitanta per cent del país. I així en tots els esports, és a dir, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, futbol sala, waterpolo, ciclisme, motociclisme, etc. O ho fan i demostren que estan al costat de la gent o fan coixí a un règim monàrquic que acull corrupció a tones, admetent, de passada, que no tenen coratge de ser símbols referents del seu propi poble.

Hem avançat molt i molt, les estelades són el símbol més reivindicatiu a tot arreu, a tots els camps i pistes esportives sense excepció. Ara només cal demostrar-ho amb fets. Les paraules sense fets són fum i engany.