Em sem­bla tan obvi que el Barça paga i pagarà un preu en ter­mes espor­tius, econòmics i judi­ci­als, pel seu suport a la democràcia com indig­nant és que hi hagi qui apro­fiti l'adhesió del club al Pacte Naci­o­nal pel Referèndum com a ele­ment per con­ti­nuar llançant punyals con­tra la gestió espor­tiva del club. La qüestió naci­o­nal i la gestió espor­tiva no tenen res a veure, que ja som gran­dets.

En algun moment m'ha sem­blat que el posi­ci­o­na­ment del Barça en el debat naci­o­nal ha estat tebi i tardà. Però he de reconèixer que, com a mínim, ha estat. També en l'adhesió que tant cri­ti­quen ara alguns. En comp­tes de foca­lit­zar les fòbies de sem­pre con­tra els de sem­pre, per què no pre­gun­tem en veu alta quin sen­tit té el silenci de la resta de clubs grans de Cata­lu­nya? En el punt on estem, la inde­fi­nició només es pot enten­dre com un suport als que no volen que votem.

Anys enrere, quan Bar­to­meu encara no era pre­si­dent, el vice­pre­si­dent Car­les Vilar­rubí va fixar una posició del club –“el Barça, com a club català, estarà al cos­tat del que deci­deixi la majo­ria de Cata­lu­nya”– que en aquell moment em va sem­blar que no era mullar-se prou i que per­me­tia alguna ambigüitat. Però s'ha d'adme­tre que el club ha seguit aque­lla línia, que ha cedit el Camp Nou per vies cata­la­nes, con­certs i que ha estat explícit en la defensa dels drets del poble català.

Els que acu­sen el Barça de voler tapar el debat sobre la gestió espor­tiva amb el debat polític són jus­ta­ment sos­pi­to­sos del con­trari, de voler tapar la qüestió essen­cial del país durant l'última dècada amb un debat sobre gestió espor­tiva d'un club. Sí, el més impor­tant del país, però només un club. I tot això no tapa que es pugui i s'hagi de ser crític amb la gestió espor­tiva. Perquè l'argu­ment que el Barça s'ha de man­te­nir neu­tral perquè és un club que té segui­dors que pen­sen de manera dife­rent és fal·laç com pocs. El Barça és un club de matriu cata­lana (com l'Espa­nyol, el Girona, el Nàstic, el Joven­tut, el Gra­no­llers, el Reus..., no?) i un moment excep­ci­o­nal com l'actual, d'agressió política i judi­cial, de negació de la lli­ber­tat d'expressió fins i tot al Par­la­ment, exi­geix res­pos­tes excep­ci­o­nals.

No situar-se al cos­tat de la majo­ria social de Cata­lu­nya no és ser neu­tral. Aquesta és l'altra gran men­tida de l'espa­nyo­lisme nega­ci­o­nista. No donar suport a la majo­ria implica estar al cos­tat dels que neguen els drets d'una nació perquè la con­si­de­ren seva, colo­nit­zada. No els empara la llei, perquè la llei s'ha can­viat al llarg de la història, per acord o pel pes dels fets. Ja és hora que els clubs espor­tius de Cata­lu­nya es mullin sense ama­gar-se en una pre­tesa neu­tra­li­tat que és una men­tida tram­posa.