No ha acabat la temporada, però ja ha començat a aparèixer l'habitual rosari de noms dels propers fitxatges del Barça. La llista és tan gran i tan diversa que caldrà ampliar el vestidor del primer equip perquè hi càpiguen tots. A l'hora de la veritat, temps al temps, tres moviments i mig, i amb prou feines.

Encara que pugui semblar el contrari, el responsable de fitxar a can Barça no té una feina fàcil. Si em permeteu, abans d'entrar a fons en la matèria, caldria saber qui fitxa. L'estructura barcelonista és tan ampla, ambigua i dispersa que no se sap ben bé qui n'és el responsable. Per ser clars, imaginem una empresa privada que ha de decidir coses. És evident que l'encarregat tindrà un nom i un cognom i que serà assenyalat si l'operació és un fracàs. Tornem al Barça. A qui ha de demanar explicacions el president Bartomeu? A ell mateix? Difícil, oi? Al seu vicepresident esportiu? Una broma. Al director esportiu del primer equip, Robert Fernández? A Albert Soler, director de l'àrea dels esports professionals? O al cap dels vistaires? O al del futbol de base? És com aquella defensa en zona que rep un gol en el servei d'un córner i cada futbolista diu que la culpa no ha estat seva. Però l'equip ha encaixat un gol. L'estructura esportiva del Barcelona no està a l'altura que mereix una entitat com aquesta. I no donem noms. Que quedi clar que parlem de format.

No és fàcil fitxar. I no ho és per moltes raons, la principal, perquè l'equip ha viscut molt de temps en l'excel·lència i no és senzill perllongar l'existència en un escenari com aquest. La plantilla és tan bona que reforçar-la és molt complicat. No sobra el talent enlloc. A més, els jugadors amb mentalitat Barça són guanyadors poc convençuts de viure els partits des de la banqueta. Per tant, fusionant les dues idees, trobem que pocs davanters volen acceptar el repte de guanyar-se un lloc a l'onze titular sabent que els seus rivals de posició són Messi, Neymar i Suárez. L'ambició no està barallada amb l'evidència d'una realitat incontestable. Alcácer ha estat un valent. I els resultats són els que són. La voracitat de les tres estrelles permet poques concessions. I l'entrenador ho sap. I així actua. Ara han de venir Coutinho (Liverpool) i Vitolo (Sevilla). De veritat? Amb el mundial de futbol de Rússia a la cantonada, acceptaran el rol que els deixarà fora de la gran cita? Fins i tot Gerard Deulofeu, un home de la casa que veuria complert el seu somni, s'ho està pensant. I passa el mateix amb les demarcacions de Sergio Busquets, per exemple. O de Piqué. Ser secundari no entra en els plans de determinats futbolistes –els que tenen nivell Barça–, i l'experiència de veure com ha anat la vida a gent com Digne, Gomes i Denis no convida a fer gaires plans blaugrana. A no ser que juguis de lateral dret...

A més, el Barça ja no és el referent futbolístic, i l'economia del club fa temps que ha posat límits. De clubs aspirants a la glòria, n'hi ha uns quants, i els diners, ara, han de ser per a la renovació de Messi –de l'Espai Barça ja ni se'n parla–. I els ingressos per vendes? Massa necessitats exhibides amb altaveus. Arda, no; Mathieu, menys; Digne, tampoc. Ni els cedits Douglas, Vermaelen, Tello i Munir. I si hi ha ofertes, endavant amb Rafinha, Samper i Mascherano i, fins i tot, amb Alba, Denis i Gomes. Massa futbolistes prescindibles. Alguna cosa no s'ha fet bé. La fórmula del comprador és senzilla: esperar i esperar fins que els nervis es mengin la necessitat del venedor. Mala peça al teler.

Així que, donades les circumstàncies, cal que el(s) responsable(s) encerti(n). Sí o sí. Perquè si és no, el barcelonisme patirà. I, és clar, que Messi no es constipi.

NOTA: s'ha acabat l'article i ni una paraula de la Masia. Molts títols a la base, però ni un candidat a viure al Camp Nou. Una llàstima. Responsables? Impossible saber-ho...