Insensatesa
El Barça Lassa va cloure ahir la fase regular a Santiago i va fer-ho, un altre cop, sense Justin Doellman. El curs de l'aler pivot ha estat del tot innocu, en incidència i participació. Fins ara, ha estat present en el 45,6% dels partits oficials, incloent-hi també els de supercopa i Lliga Catalana. Això suposa que només se l'ha pogut utilitzar en 31 dels 68. I, des de la visita a Kaunas del 2 de febrer, acumula 15 minuts a la pista, contra l'Unicaja en la Lliga Endesa, el dia de Sant Jordi. O sigui, un dels 25 últims. Molt, molt i molt poc.
Des que va incorporar-se a la pretemporada blaugrana –ja a les acaballes pels seus compromisos amb Kosova–, ha patit ja quatre lesions, un esquinç al turmell esquerre i tres a la cama dreta (dos al soli i una altra al bessó). Un fet absolutament impropi en el de Cincinnati, que, en les dues temporades anteriors en el Barça Lassa, havia jugat el 93,8% dels partits entre Lliga Endesa i Eurolliga (136 de 145). Es pot tenir la temptació d'atribuir aquest fet únicament a l'infortuni, però el seu estiu no va ser el més adient per preparar una temporada que –i això se sabia des de feia força temps– venia carregat de partits i exigència. El fitxatge per defensar els colors de Kosova en el preeuropeu potser li va omplir una mica més la butxaca, però l'ha fet anar des del primer dia a contrapeu, tant en l'aspecte físic com tàctic. I el seu cos, avesat al descans estival –més enllà de matar el cuc de forma ocasional, amb la seva altra passió esportiva, el triatló–, ho ha notat i li ho ha fet pagar. En aquest sentit, no es pot eximir de responsabilitat el mateix club blaugrana, que quan el va renovar al juliol (tres anys, amb un 1+1+1), ja sabia que el perdria durant la preparació i per culpa d'una nacionalitat que no li reporta cap benefici ja que, en no ser reconeguda per Espanya, li manté l'estatus d'extracomunitari. La situació, doncs, ha acabat sent un despropòsit per a tothom. Un jugador de 32 anys com Doellman ha de tenir més cura del cos i del repòs a l'estiu perquè el calendari no té pietat. I això també va per Navarro.