Leganés: el triomf de la humilitat
“La necessitat és més exigent que l'abundància.” Aquesta frase de Marcelo Bielsa és una afirmació amb una càrrega emocional devastadora. Aquells que viuen entre comoditats no coneixen el que és viure al límit, tenir la sensació que un pas en fals pot ser letal. Hi ha un equip a primera divisió que aquesta temporada ens ha regalat una lliçó de vida molt valuosa: de vegades, la necessitat es pot convertir en una virtut molt poderosa. Fa només tres anys, el CE L'Hospitalet i el CD Leganés s'enfrontaven en un play-off d'ascens a segona divisió. Mil dies després, el club riberenc acaba de baixar a tercera divisió i l'equip madrileny acaba de rubricar la seva permanència en la màxima competició del futbol estatal. Punts d'inflexió, que n'hi diuen. Doncs bé, l'equip dirigit per Garitano ha trencat tots els pronòstics i ha assolit una fita històrica: mantenir-se en l'elit amb recursos molt modestos. Amb la base de l'ascens de la temporada passada (Serantes, Mantovani i Szymanowski) i alguns fitxatges sense una trajectòria gaire brillant al més alt nivell, l'equip va debutar a primera divisió amb victòria a Balaídos, cap allà al mes d'agost. La disciplina tàctica sempre ha estat un valor diferencial del Leganés respecte als equips que han acabat baixant de categoria. A més, els blanc-i-blaus han estat els únics dels últims set classificats que han mantingut la confiança en el seu tècnic tot i la mala inèrcia que van agafar entre el final del 2016 i el principi del 2017. Reforços d'alt nivell en el mercat hivernal com Herrerín, Erik Moran, Siovas i El Zhar van provocar un salt de qualitat a la plantilla. Semblava que arribaven sense força al tram final de lliga i, a sobre, van encaixar un gol de Baptistão en l'últim minut contra Espanyol i un altre de Bakambu amb la mà en el tram final a Vila-real. Dos cops de martell letals per a qualsevol equip sense fe en allò que fa. El Leganés, però, sempre s'ha mantingut ferm davant les adversitats i ha aprofitat aquests obstacles del camí per fer-se encara més forts. Victòria contundent contra el Betis i empat en un temple com San Mamés amb gol del seu talismà: Szymanowski. Han sabut, un cop més, sortir-ne reforçats. Han treballat sense fer soroll, amb la humilitat d'aquell que sap que necessita esforçar-se més que els altres per sobreviure. Enhorabona.