Vosaltres mateixos
El senat blaugrana va tenir aquesta setmana l'honor d'escoltar durant 25 minuts el president, Josep Maria Bartomeu, repassant l'actualitat barcelonista. Com darrerament costa força saber l'opinió del president del FC Barcelona, és especialment interessant traslladar al soci i al seguidor del Barça el seu missatge. Aquesta és la seva visió de l'actualitat.
D'entrada, en l'àrea esportiva, el president està content pel 6-1 de la remuntada, el 2-3 a Madrid, l'opció encara oberta de guanyar la lliga i la copa i les temporades exitoses del futbol femení (Champions), el formatiu (pels títols i pel premi Laureus al fair play concedit a l'equip l'infantil B per un gest esportiu en un torneig al Japó), el Barça B i l'handbol. I està decebut per les nits dolentes de París i Torí i pel rendiment de l'equip de bàsquet. Això sí, segons va fer saber, els errors s'estan reconduint.
Respecte al model de gestió (responsable, rigorós, ambiciós i sostenible), tot a lloc. Orgullosos de la xifra rècord d'ingressos, del futur Camp Nou, dels contractes de Nike i Rakuten, de veure la Masia millor que mai i dels projectes que hi ha al seu voltant, dels programes d'innovació i formació, dels penyistes, de la fundació i la seva solidaritat, de l'espai d'animació, de les 28 escoles d'arreu del món, del lideratge en les xarxes socials, de la presència del club a Nova York i Hong Kong i que l'entitat segueixi sent propietat dels socis.
A més, Bartomeu va introduir tres temes que l'incomoden:
Tema 1: el Pacte Nacional pel Referèndum. El Barça ha d'estar al costat de la democràcia, però no al costat dels independentistes ni dels unionistes. No s'ha de fer política.
Tema 2: el cas DIS-Neymar, que portarà el Barcelona a un judici oral. Bé, el club i a ell. I d'altres. Segons el president, es tracta d'un cas greu d'injustícia i de persecució manifesta.
Tema 3: no hi ha canvis en el model de joc. Va recordar que des de Ronaldinho (temporada 2003/04), el Barça lidera un cicle esportiu. Però com que no li agrada la paraula cicle n'utilitza una altra: era. El Barcelona, per tant, lidera una era. I, ara, amb el nou entrenador, miraran que s'allargui. Per cert, que quedi clar: ell i la seva junta es veuen perfectament capacitats per encertar el nom del successor de Luis Enrique, i ja fa temps que treballen en la planificació de la temporada vinent.
I una última cosa: no plega. És veritat que a quatre carrers (quatre, eh!) de la ciutat de Barcelona hi havia rumors, però cap mitjà n'havia parlat ni s'havia debatut. Curiosa estratègia, doncs. Ningú diu res, però jo aviso que no dimiteixo. A no ser que el missatge anés de portes endins del club on, aquí sí, els debats i les converses destaquen la pressa de Jordi Cardoner per ocupar la butaca presidencial.
I ara, vosaltres mateixos.
Sense sostre
Més de mil persones dormen al carrer a Barcelona. No hi ha dret. Que el nou estat solucioni aquestes anomalies. És urgent.