El senat blau­grana va tenir aquesta set­mana l'honor d'escol­tar durant 25 minuts el pre­si­dent, Josep Maria Bar­to­meu, repas­sant l'actu­a­li­tat bar­ce­lo­nista. Com dar­re­ra­ment costa força saber l'opinió del pre­si­dent del FC Bar­ce­lona, és espe­ci­al­ment interes­sant tras­lla­dar al soci i al segui­dor del Barça el seu mis­satge. Aquesta és la seva visió de l'actu­a­li­tat.

D'entrada, en l'àrea espor­tiva, el pre­si­dent està con­tent pel 6-1 de la remun­tada, el 2-3 a Madrid, l'opció encara oberta de gua­nyar la lliga i la copa i les tem­po­ra­des exi­to­ses del fut­bol femení (Cham­pi­ons), el for­ma­tiu (pels títols i pel premi Lau­reus al fair play con­ce­dit a l'equip l'infan­til B per un gest espor­tiu en un tor­neig al Japó), el Barça B i l'hand­bol. I està dece­but per les nits dolen­tes de París i Torí i pel ren­di­ment de l'equip de bàsquet. Això sí, segons va fer saber, els errors s'estan recon­duint.

Res­pecte al model de gestió (res­pon­sa­ble, rigorós, ambiciós i sos­te­ni­ble), tot a lloc. Orgu­llo­sos de la xifra rècord d'ingres­sos, del futur Camp Nou, dels con­trac­tes de Nike i Raku­ten, de veure la Masia millor que mai i dels pro­jec­tes que hi ha al seu vol­tant, dels pro­gra­mes d'inno­vació i for­mació, dels penyis­tes, de la fun­dació i la seva soli­da­ri­tat, de l'espai d'ani­mació, de les 28 esco­les d'arreu del món, del lide­ratge en les xar­xes soci­als, de la presència del club a Nova York i Hong Kong i que l'enti­tat segueixi sent pro­pi­e­tat dels socis.

A més, Bar­to­meu va intro­duir tres temes que l'inco­mo­den:

Tema 1: el Pacte Naci­o­nal pel Referèndum. El Barça ha d'estar al cos­tat de la democràcia, però no al cos­tat dels inde­pen­den­tis­tes ni dels uni­o­nis­tes. No s'ha de fer política.

Tema 2: el cas DIS-Ney­mar, que por­tarà el Bar­ce­lona a un judici oral. Bé, el club i a ell. I d'altres. Segons el pre­si­dent, es tracta d'un cas greu d'injustícia i de per­se­cució mani­festa.

Tema 3: no hi ha can­vis en el model de joc. Va recor­dar que des de Ronal­dinho (tem­po­rada 2003/04), el Barça lidera un cicle espor­tiu. Però com que no li agrada la paraula cicle n'uti­litza una altra: era. El Bar­ce­lona, per tant, lidera una era. I, ara, amb el nou entre­na­dor, mira­ran que s'allar­gui. Per cert, que quedi clar: ell i la seva junta es veuen per­fec­ta­ment capa­ci­tats per encer­tar el nom del suc­ces­sor de Luis Enri­que, i ja fa temps que tre­ba­llen en la pla­ni­fi­cació de la tem­po­rada vinent.

I una última cosa: no plega. És veri­tat que a qua­tre car­rers (qua­tre, eh!) de la ciu­tat de Bar­ce­lona hi havia rumors, però cap mitjà n'havia par­lat ni s'havia deba­tut. Curi­osa estratègia, doncs. Ningú diu res, però jo aviso que no dimi­teixo. A no ser que el mis­satge anés de por­tes endins del club on, aquí sí, els debats i les con­ver­ses des­ta­quen la pressa de Jordi Car­do­ner per ocu­par la butaca pre­si­den­cial.

I ara, vosal­tres matei­xos.