A les mans equivocades
A veure si veiem d'una vegada que hem deixat el nostre club a les mans equivocades. Ja no parlo només de la planificació esportiva o de la gestió de la comunicació, em refereixo a la imatge. Sí, la imatge del Barça ja no és la de fa un temps, quan es parlava del Barça dels somnis, del millor equip del món, del millor jugador del món... Ara, per una cosa o una altra, les notícies al voltant del Barça són judicials, de queixes sobre l'arbitratge, de resultats estranys o de com estem constantment parlant de Madrid. I, a sobre, hem d'aguantar que el nostre president digui que està molt content o que Luis Enrique digui que va venir per ser un líder i ho ha estat. Doncs no, no hi estic d'acord, no ho accepto i no estic disposat que em prenguin el pèl.
Entenc, per descomptat, que no sempre es pot guanyar, tot i que ha estat un any complicat. Però el que no entenc és que no es faci autocrítica ni es plantegin canvis més importants, a part de l'entrenador. Estic molt decebut, una vegada més, amb el missatge del president un cop es va confirmar que no havíem guanyat la lliga. Però a veure, és que realment ens l'hem merescut? És que havíem fet una gran planificació? És que em fitxat bé? És que hem venut bé? És que... I així podríem continuar fins al final d'aquest article.
No, senyor Bartomeu, no ha estat un bon any, sinó tot el contrari. Encara podem guanyar la copa i no vull treure importància a aquesta competició en què el Barça ha deixat fora bons equips, però no pot ser suficient o excusa de res. Aquesta temporada ha estat un caos constant. I sap per què? Perquè vostès fa temps que fa una gestió equivocada. De vegades penso que potser els va una mica gran, però amb els seus currículums sembla que aquest no seria el cas. Potser és que és un hobby, cosa que em semblaria bastant lamentable. Potser ho tenen com el seu esbarjo o el lloc on fer network, la qual cosa no és dolenta si fan molt bé la seva feina. Potser simplement tenen algunes jugades al cap que no es poden explicar... En qualsevol cas, comencem a entendre que el problema no està fora, sinó a dins.
Ha arribat el moment de parlar clar i català. El Barça i el barcelonisme no es mereixen el maltractament que estem patint. No ens mereixem un entrenador que no entengui que el respecte és inherent al càrrec; no ens mereixem que ens amaguin informació; no ens mereixem que els nostres màxims representants o exrepresentants siguin presumptes delinqüents; no ens mereixem que el nostre club sigui declarat culpable per un pacte impresentable; no ens mereixem el cas Neymar; no ens mereixem que es regalin jugadors com Sandro i Alves; no ens mereixem aquest política de fitxatges; no ens mereixem res de tot això.