“Què en penso? Jo l’he deixat anar-hi. Tens fills? Quan en tinguis ho entendràs. És la millor experiència de l’ésser humà. És una bona pregunta. Penses que el bàsquet és el més important? Has vist els aficionats en partits com aquests? Quan siguis pare entendràs què és el més important a la vida. Quan ho sàpigues, vens i m’ho expliques. Perquè és la millor cosa del món. Creu-me: ni títols ni res! Augusto Lima ara és al cel emocionalment i estic feliç per ell.”

La pregunta del periodista era: “Què pensa de l’absència d’Augusto Lima durant la meitat de les eliminatòries pel títol per anar-se’n a veure el naixement del seu fill? És normal durant unes semifinals?”

I la resposta és de Sarunas Jacikevicius, actual entrenador del Zalguiris Kaunas i exjugador, entre altres equips, del Barça de bàsquet. No calen comentaris, veritat?

Kilian Jornet és una dimensió en ell mateix. Per això mateix és difícil qualificar la magnitud de les seves gestes. Ara ha culminat el projecte Summits of my life pujant i baixant de l’Everest en un temps i unes condicions que semblen inversemblants. Els mateixos esportistes que participen amb ell en les competicions regulars tenen dificultats per posar-ho en context. Els que hi han reflexionat més pensen que el millor que poden fer és no comparar-se amb ell. Perquè en qualsevol prova que puguin guanyar es troben que probablement Jornet l’ha guanyat uns quants cops i amb marques millors. I perquè els altres reptes, com el que ara ha culminat, tampoc no tenen comparació possible, ja que no tenen precedents. En Kilian és un esportista excepcional, però entre els esportistes de les seves disciplines també hi ha competidors de primera magnitud que mereixen un reconeixement, potser més convencional.