Fins on, LeBron?

“Porto el meu número per ell. Em vaig ena­mo­rar del joc per ell. Mai m’hau­ria pogut ima­gi­nar que pogués arri­bar al punt en què es tro­bava en Mike [Jor­dan]. El més impor­tant per a mi, ara aquí asse­gut, és que ho he acon­se­guit sent jo. No haig d’ano­tar per tenir impacte en el par­tit.” Paraula de LeBron el dia que es va con­ver­tir en el màxim ano­ta­dor de la història del play-off (5.995, vuit més ja que el seu mirall des de ben petit).

No sem­pre el que s’intu­eix acaba esde­ve­nint rea­li­tat i hi ha mul­ti­tud de joves talents que han aca­bat devo­rats pel camí, fins i tot abans de fer el salt pro­fes­si­o­nal. Ell no, mal­grat tenir el focus ins­tal·lat sobre el cla­tell des de la seva etapa a St. Vin­cent-St. Mary, a high school o fir­mar con­tracte de 90 mili­ons de dòlars amb Nike sense haver tre­pit­jat una pista de l’NBA. Vivint una infan­tesa nòmada i en una família deses­truc­tu­rada –Glo­ria, la seva mare, va tenir-lo als setze anys i el seu pare biològic va desen­ten­dre-se’n des del pri­mer dia–, ningú li ha rega­lat mai res. Sem­pre crei­xent, sem­pre escla­fant el pes impo­sat per les expec­ta­ti­ves. Si els seus regis­tres com a rookie ja eren esplèndids –20,9 punts (41,7% tirs), 5,9 assistències, 5,5 rebots i 1,6 recu­pe­ra­ci­ons en 39,5 minuts–, les d’enguany ja són un escàndol: 26,4 (54,8% en tirs), 8,7, 8,6 i 1,2 amb menys presència en pista (37,8). I, ja sense par­lar de les xifres de play-off. Capaç de jugar en qual­se­vol posició i defen­sar qual­se­vol juga­dor, King James ja figura en l’actu­a­li­tat –i el 30 de desem­bre farà 33 anys– per a molts en el top 5 de la història de l’NBA. I, per bé que tot cal pon­de­rar-ho amb pers­pec­tiva, l’afir­mació no és cap boge­ria.

La seva incidència és tan gran que per­met a un equip pas­sar del no res al tot, o a la inversa, com van viure en pròpia pell els Heat i els Cavs. Ell sol, òbvi­a­ment, no gua­nya els anells, però el seu pes és super­la­tiu, únic. Pot­ser quan ple­gui no serà el que acu­muli més títols, però tots els rècords indi­vi­du­als (o gai­rebé) seran seus. I el més impac­tant és que, ara i avui, encara no es veu el seu sos­tre.