No ho va saber rematar a Tarragona, però el Girona aconseguirà diumenge l’ascens a primera divisió. Ni al club gironí ni al Saragossa els interessa deixar a l’atzar el desenllaç de les temporades respectives. S’han combinat tots els factors perquè l’èxit més gran de la història del club gironí pugui ser possible. El primer, i principal, la magnífica campanya que ha fet l’equip les primeres tres quartes parts de la temporada. Jugant bé a futbol i competint molt seriosament. És important recordar això. Sobretot ara que els dubtes davant l’hora de la veritat han provocat la irregularitat que està allargant massa l’arribada de l’objectiu tan ben enfocat des de principi de la temporada. L’altre factor decisiu ha estat la poca consistència dels equips perseguidors per aprofitar els dubtes del Girona. És comprensible que hi hagi hagut nervis, sobretot pel pes del record de la fatalitat de les últimes temporades. I, per tant, ara ja l’única cosa que importa és certificar l’ascens, sigui com sigui. Però l’any que ve a primera, encara que hi hagi moltes novetats a l’equip, una de les coses que han de preparar molt bé el club i l’equip és la capacitat de resposta en les situacions compromeses. Més que res, perquè probablement tota la temporada l’equip jugarà sota pressió. Serà important saber-ho afrontar perquè no sigui una aventura passatgera.

L’equip de Xavi Pascual juga aquest cap de setmana la final a quatre de l’Eurolliga d’handbol. És probable que sumi un títol més al magnífic palmarès d’aquesta secció blaugrana. Però si no és el cas, difícilment serà perquè no hagi competit com s’ha de fer. Perquè és el que ha estat fent durant les últimes dècades. Tant com els títols que ha guanyat, el gran mèrit del Barça d’handbol és que fa molts anys que és competitiu gràcies a una bona elecció dels fitxatges. Un model a seguir.