“Espero que tots gau­dim, que la gent esti­gui con­tenta”, ha repe­tit Ernesto Val­verde els pri­mers dies a casa nos­tra. “No conec Val­verde, però l’objec­tiu és el mateix: gua­nyar títols”, ha dit Leo Messi des de la Xina. Convé dei­xar les coses clares d’entrada: aquí gau­di­rem i serem feliços si aixe­quem Cham­pi­ons i lli­gues. A propòsit, els fit­xat­ges han de ser de qua­li­tat suprema, ni sal­dos ni repes­cats sense mèrits (això no són reforços).

El posat del Txin­gurri no trans­met trem­pera, cer­ta­ment, però és un tipus llest: el seu dibuix de referència és el 4-2-3-1, però s’ha afa­nyat a dir-nos que “el dibuix no és impor­tant”. I ha afe­git: “Soc cons­ci­ent de l’estil del Barça, però pro­cu­ra­rem fer un pas més.” Com jugarà el Barça de Messi, entre­nat per Val­verde? El seu leit­mo­tiv és la pressió i la inten­si­tat, i és obvi que por­ta­rem la ini­ci­a­tiva, però el seu Ath­le­tic no era de pos­ses­si­ons llar­gues.

De totes mane­res, Val­verde sap que el tri­dent (ini­gua­la­ble) con­di­ci­ona el sis­tema. El pla és clar i no hi ha gaire marge de vari­ació: Messi, Suárez i Ney­mar, quan vostès tin­guin la pilota pre­o­cu­pin-se de fer gol, i la resta és cosa nos­tra. I què vol dir “la resta”? Pro­cu­rar tenir/recu­pe­rar la pilota per donar-la als tres del davant en bones con­di­ci­ons i, també, garan­tir l’equi­li­bri tàctic indis­pen­sa­ble que ens pro­te­geixi.

En rigor, el “pas més” de Val­verde és poder com­ple­tar l’evo­lució ini­ci­ada impe­ca­ble­ment per Luis Enri­que. El tàndem Lucho-Unzué s’ha enca­llat en la segona fase del procés. Parlo del dèficit als late­rals, de no haver sabut convèncer el tri­dent que entri en les rota­ci­ons... però, sobre­tot, de no haver doblat bé les posi­ci­ons del mig del camp. Allà on l’equip batega i res­pira. En aquests tres anys, per poder jugar amb el tri­dent i man­te­nir el 4-3-3, hem dis­po­sat d’uns “mig­cam­pis­tes totals”: àngels en la cre­ació i dimo­nis en la recu­pe­ració. Toc precís i pressió insa­ci­a­ble: Bus­quets, Raki­tic i Ini­esta.

El nos­tre mig del camp ha d’estar for­mat per juga­dors que puguin aguan­tar un ritme alt de pressió i d’inten­si­tat. I és a la medul·lar on les rota­ci­ons de qua­li­tat són més impres­cin­di­bles, per poder man­te­nir els efec­tius fres­cos i en ple­ni­tud de facul­tats. I és per això que les posi­ci­ons han d’estar per­fec­ta­ment dobla­des.

De com es resol­gui el tren­ca­clos­ques del mig del camp en depèn que l’equip fun­ci­oni bé. Ens pre­gun­tem si Val­verde jugarà amb tres mig­cam­pis­tes, si intro­duirà el doble pivot, si Ini­esta perdrà pro­ta­go­nisme... Però sigui com vul­gui, és indis­pen­sa­ble dis­po­sar de sis mig­cam­pis­tes titu­lars en la nova plan­ti­lla per doblar eficaçment –insis­teixo– les posi­ci­ons. I jo només n’hi veig qua­tre: Bus­quets, Raki­tic, Ini­esta i Sergi Roberto –Rafinha és un bon ele­ment, però no és titu­lar–. Ens fal­ten dos reforços per com­ple­tar aquest cos d’elit, i un ha ser física­ment molt potent.

Pel que fa al gran Ini­esta, perdrà con­tinuïtat però no pro­ta­go­nisme. És peça clau, per mol­tes raons.