Es juga com s’entrena i si no s’entrena no es pot jugar.

Bartzokas va deixar de ser l’entrenador del Barça a finals de gener quan, després d’unes setmanes treballant amb una dotzena de jugadors, aquests van veure definitivament que el tècnic no s’adaptaria a les seves característiques i, punt decisiu, que tot i tenir ja una plantilla al complet l’entrenament de baixa intensitat i monocromàtic continuaria sent el pa de cada dia –encara més, a partir del febrer les jornades de doble sessió van desaparèixer–. Entrenaments afligidors, d’exigència anèmica i metodologia pobra i laxa. Delirant i simptomàtic, abans de rebre l’Efes, Claver deixava anar: “No estic content de com em van les coses. És cosa meva, però el joc de l’equip tampoc afavoreix el meu joc.” Claver, l’únic fitxatge de Bartzokas. Claver, que venia de fer la seva millor temporada amb Bartzokas.

Irritat en el reforç positiu i irritant en la correcció, declamatori en el gest, el tècnic grec ha filtrat la temporada sermonejant coartades: de les lesions a la manca de capacitat física de la plantilla, de la debilitat mental dels jugadors als joves –la mainada, ja ho saben, el centre de la dissertació només quan el primer equip no guanya i només a l’estiu o a la primavera, quan tot està per fer o quan tot està perdut–. Decebedor i desolador, a la incapacitat de guanyar-se els jugadors amb fets, amb joc –un entrenador amb el vestidor agafat pot fer front a quasi tot; un entrenador sense el vestidor és un entrenador condemnat–, Bartzokas hi ha afegit la incomunicació dins del club, tant amb els que tenia al costat com amb els que veia de lluny. Des del primer dia, obrant amb escassa intel·ligència perquè, navegat i amb 51 anys, va escollir conèixer les interioritats de la lliga i la idiosincràsia del Barça parant orella únicament a les intrigues de Rodrigo de la Fuente, la seva ombra al Palau, als avions i als hotels. Un pas en fals de ca l’ample, com ha comprovat des que Nacho Rodríguez ha tornat a la casa.

Rodríguez, el segon nou màxim responsable de la secció en nou mesos i que, encara amb el cadàver bategant, a València, va destil·lar el llegat De la Fuente-Bartzokas –never forget: el binomi d’Albert Soler– amb un dantesc “garanteixo que la pròxima temporada hi haurà més compromís, més disciplina i més professionalitat”.