Mentre uns celebren un més que merescut ascens a primera, pel quan brindem amb el Girona, i els cossos de seguretat de l’Estat mostren en les xarxes socials l’eufòria per la gesta del seu equip en la Champions, el Barça segueix patint l’agressió quasi diària dels efectes col·laterals que es couen a la justícia amb el cas Sandro Rosell.

Mentre la institució intenta refer per al curs vinent l’equip des de la banqueta i el grup de jugadors (encara no hi ha notícies de la renovació de Messi), paral·lelament a la vida del club tot el que va apareixent en el sector judicial desanima fins a un punt que es fa insuportable d’empassar cada actualització que ens arriba del que s’ha estat perpetrant en nom del Barça des de l’estiu del 2010.

Una informació vinculada a la Guàrdia Civil –que va enviar un sentit missatge de joia per la victòria del Madrid–, ens diu que hi ha sospites que Sandro Rosell ha cobrat comissions per la publicitat de Qatar a la samarreta del Barça. No és que desconfiï que hi pugui haver alguna cosa entre Rosell i Qatar, amb la publicitat de la samarreta pel mig, sinó que les coses semblen que estiguin organitzades d’una manera perquè tinguin un efecte al marge de la veritat. Què significa tenir sospites? O es tenen certeses o no es publica (filtra) res. O no s’hauria.

El cas és que aquestes coses de Qatar, relacionades amb el Barça, amb la junta i l’expresident Rosell no ens agafen desprevinguts, perquè la manera com va arribar el nou soci econòmic al club no va ser gens transparent. Ni Rosell ni Faus, ni tampoc Bartomeu, van saber apostar per la transparència en aquest negoci i, per tant, es va començar a gestar malament.

No tinc res en contra de Qatar, ni amb el fet que els diners del Golf arribin a Occident, però tot s’ha d’explicar, i el Barça, des del 2010, si alguna cosa ha fet molt bé ha estat intentar explicar-se tan malament com ha pogut per provocar desinformació i, per tant, generar desconfiança en tothom.

Algú al club ha cregut des del 2010 que amb 30.000 vots a la butxaca, una cada cop més ineficaç assemblea de compromissaris i un grup de mitjans de comunicació que miren cap a un altre costat es pot anar per la vida amb el pit ben inflat i com si no s’hagués de passar comptes amb ningú.

No m’ha agradat llegir filtracions que parlen que la Guàrdia Civil té sospites que Rosell podria haver cobrat comissions de la publicitat de Qatar. Malgrat que Bartomeu es refereixi a les coses de Rosell com a assumptes personals, el nom del Barça s’arrossega pel fang dia rere dia.

El temor en tot això ja no és que agradin o no les filtracions, sinó que aquest estiu i la tardor vinent la cosa fa la pinta que es complicarà molt en tot el que tingui a veure amb Rosell, perquè irradiarà cap al Barça, i malgrat l’estat de tranquil·litat que es vol projectar des del club, no descartem que el terratrèmol s’ho endugui tot pel davant, sobretot si, com diuen les sospites de la Guàrdia Civil, un cop dimitit Rosell fa la impressió que “continuava presidint el Barça”.

De moment, tan sols són sospites de la Guàrdia Civil. Un voldria que es quedessin aquí, però molt em temo que poden acabar sent certes.