Opinió

Un encaix complicat

El bon nivell de les seleccions angleses és una bona notícia en un entorn difícil

Per als angle­sos con­ti­nua sent la final. En majúscu­les. Ha pas­sat més de mig segle i el record del 1966, aquell gol fan­tasma de Geoff Hurst, a l’escalf de Wem­bley, con­ti­nua sent un bàlsam mínim, aga­fat amb pin­ces, per a un país orgullós dels orígens, d’haver inven­tat el joc i d’haver-lo ense­nyat al món. Però ja fa temps que l’alumne impar­teix càtedra i que el pro­fes­sor es con­forma amb bata­lle­tes de dies millors, en què Angla­terra viu entre el pas­sat i el futur, entre la Pre­mier, símbol de moder­ni­tat, i un estan­ca­ment del seu dogma fut­bolístic. Encara que el “Jules Rimet’s still gle­a­ming” de la cançó sigui tot un clàssic, la copa ja fa temps que no bri­lla. Bobby Moore aixe­cant-la al cel de Lon­dres és pòster des­gas­tat, en blanc i negre, en un esport que evo­lu­ci­ona a la velo­ci­tat de la llum. Avui són entre­na­dors estran­gers els que ater­ren a la meca del fut­bol per refor­mu­lar-ne l’essència men­tre un país sen­cer veu com ona­des de fut­bo­lis­tes d’arreu del pla­neta, pagats a preu d’or, ele­ven el pres­tigi d’un tor­neig amb audiència glo­bal.

Però enmig del luxe s’ofega el poble. I la distància entre els car­rers de Manc­hes­ter, Liver­pool o New­castle i la llu­mi­no­si­tat dels esta­dis de la Pre­mier es mul­ti­plica. Des del 1966, els tres lle­ons no han tor­nat a una final d’un tor­neig FIFA i en els últims anys el talent ha estat més qüestió d’impor­tació que de for­mació. Però el fut­bol, amb aquesta vir­tut mora­lit­za­dora tan seva, sem­pre és capaç de girar full i el 2017 deixa brots verds. Sense ser bri­llant, la selecció sub-20 ha com­pe­tit bé al mun­dial de Corea i demà jugarà la seva pri­mera final. I la sub-17 s’ha que­dat a les por­tes de la glòria euro­pea. Solanke, Look­man, Sancho o Foden són noms per a l’espe­rança, però el camí fa pujada en una selva on són pocs els que recu­llen els fruits de la paciència (sobre­tot l’Ever­ton i el Tot­ten­ham) i en què els nens per­den la innocència aviat, frus­trats per una com­pe­tició que no con­ce­deix gaire opor­tu­ni­tats i per una opulència peri­llosa. “Els sala­ris que s’estan pagant fan que els nois per­din la fam com­pe­ti­tiva massa aviat”, observa el selec­ci­o­na­dor anglès, Gareth South­gate, men­tre veu que alguna cosa bri­lla al fons, però sem­pre en un horitzó confús.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)